Vés al contingut

resultar

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  /rə.zuɫˈta/
Occidental:  nord-occidental /re.zuɫˈta/
valencià /re.zuɫˈtaɾ/, /re.zuɫˈta/

Verb[modifica]

resultar intr.

  1. Produir-se com a efecte d'una cosa.
  2. Demostrar o comprovar un fet inesperat.
    Resulta que tothom ho sabia llevat de mi.
    Ara resulta que el sofà que he comprat és massa gran.
  3. Equivalent a ser bo, profitós, en frases negatives.
    Això d'escriure a mà no resulta.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: resulto, resulta, resultem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: re·sul·tar (3)
  • Anagrama: ultrares

Vegeu també[modifica]

Castellà[modifica]

Peninsular: /re.sulˈtaɾ/
Americà: alt /r(e).sulˈtaɾ/, baix /re.sulˈtaɾ/

Verb[modifica]

resultar intr. ‎(present resulto, passat resulté, futur resultaré)

  1. resultar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: re·sul·tar (3)