acceptar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /ək.səpˈta/
Occidental: nord-occidental /ak.sepˈta/, valencià /ak.sepˈtaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: acceptà
  • Etimologia: Del llati acceptare, variant del verb accipĕre ‎(«rebre»), format pel prefix ad- ‎(«en direcció a») i el verb capĕre ‎(«agafar»).

Verb[modifica]

ac·cep·tar trans.

  1. Admetre el que algú ofereix, dóna o encarrega.
  2. Obligar-se per escrit a pagar una lletra de canvi.
  3. Acollir en un grup social una persona tal com és, amb les seves virtuts, defectes o diferències de qualsevol tipus.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: accepto, accepta, acceptem

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Occità
[modifica]

Verb[modifica]

acceptar

  1. acceptar