obligar

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /u.βɫiˈɣa/, balear /ob.bɫiˈʝa/, /ub.bɫiˈɣa/
Occidental: nord-occidental /o.βɫiˈɣa/, valencià /o.βɫiˈɣaɾ/
  • Etimologia: Del llatí obligāre, segle XIII.

Verb[modifica]

o·bli·gar trans., pron. ‎(pronominal obligar-se)

  1. Lligar algú a la necessitat de fer alguna cosa.
  2. Fer fer quelcom a algú emprant la força o l’autoritat.
  3. (pronominal) Comprometre’s a complir alguna cosa.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: obligo, obliga, obliguem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: obligar