obligares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.βɫiˈɣa.ɾəs/
	balear /ob.bɫiˈɣa.ɾəs/, /ub.bɫiˈɣa.ɾəs/
Occidental:	/o.bɫiˈɣa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

obligares

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de obligar
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb obligar

Miscel·lània

• Síl·labes: o·bli·ga·res (4)
• Heterograma de 9 lletres (abegilors)
• Anagrama: obligar-se