voler

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: centr. /buˈɫɛ/, bal. /vuˈɫɛ/
Occidental: nord-occ. /boˈle/, val. /boˈleɾ/, /voˈleɾ/
  • Etimologia: Del llatí vulgar volere provinent del llatí clàssic velle, infinitiu del verb volo ‎(«desitjar, tenir intenció de»), el qual deriva de l'arrel indoeuropea *wel.
  • Anagrama: verol

Verb[modifica]

vo·ler trans.

  1. Tenir la intenció determinada de fer alguna cosa.
  2. Una cosa, requerir, exigir-ne una altra.
    Ex.: "Aquesta planta vol molta aigua".

Conjugació[modifica]

Variants[modifica]

  • volguer (forma col·loquial velaritzada)

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  • Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu els sinònims a OpenThesaurus-ca sobre voler


Llengua de signes catalana
[modifica]

voler

Referències[modifica]


Francès
[modifica]

Verb[modifica]

voler

  1. volar
  2. robar