volo

Català

Verb

vo·lo

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de volar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb volar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb volar

Llatí

• Pronúncia: /ˈwɔ.loː/
• Etimologia: Verb-1: del protoitàlic *welō, de l'arrel protoindoeuropea *welh₂- («desitjar»). Verb-2: de l'arrel protoindoeuropea *weǵʰ- («girar, voltar»).

Verb-1

volō ‎(1a present^?), vīs ‎(2a present), velle ‎(infinitiu), voluī ‎(perfet)

1. voler, jo vull, desitjar

   Ex.: Volo te esse bonum. — (traducció:«Vull que siguis bo.»)

2. voler, estimar

   Ex.: Numquid me vis? — (traducció:«Ja no m'estimes.»)

3. significar, voler dir

   Ex.: Quid tibi vis? — (traducció:«Per què vens?, Què vol dir la teva arribada?»)

Derivats

• malo
• nolo

Nom

volo m. ‎(genitiu volonis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	volo	volonēs
Vocatiu	volo	volonēs
Acusatiu	volonem	volonēs
Genitiu	volonis	volonum
Datiu	volonī	volonibus
Ablatiu	volone	volonibus

1. esclau voluntari

Verb-2

volō ‎(1a present^?), volās ‎(2a present), volāre ‎(infinitiu), volāvi ‎(perfet), volātum ‎(supí)

1. volar, jo volo

   Ex.: Sine pennis volare haud facil est — (traducció:«No és fàcil volar sense plomes.»)

2. anar ràpid, córrer

   Ex.: Fama volat pulsum regnis cessisse paternis Idomenea ducem. — (traducció:«Corre el rumor que el príncep Idomeneu ha marxat, expulsat del regne dels seus pares.»)

3. desaparèixer

   Ex.: Verba volant — (traducció:«Les paraules desapareixen.»)

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.137-138