volo

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search


Català
[modifica]

Verb[modifica]

vo·lo

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu del verb volar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb volar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb volar


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈwɔ.loː/
  • Etimologia: Verb-1: del protoitàlic *welō, de l'arrel protoindoeuropea *welh2- («desitjar»). Verb-2: de l'arrel protoindoeuropea *weǵʰ- («girar, voltar»).

Verb-1[modifica]

volō ‎(1a present?), vīs ‎(2a present), velle ‎(infinitiu), voluī ‎(perfet)

  1. voler, jo vull, desitjar
    Ex.: Volo te esse bonum. — (traducció:«Vull que siguis bo.»)
  2. voler, estimar
    Ex.: Numquid me vis? — (traducció:«Ja no m'estimes.»)
  3. significar, voler dir
    Ex.: Quid tibi vis? — (traducció:«Per què vens?, Què vol dir la teva arribada?»)

Derivats[modifica]

Nom[modifica]

volo m. ‎(genitiu volonis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu volo volonēs
Vocatiu volo volonēs
Acusatiu volonem volonēs
Genitiu volonis volonum
Datiu volonī volonibus
Ablatiu volone volonibus
  1. esclau voluntari

Verb-2[modifica]

volō ‎(1a present?), volās ‎(2a present), volāre ‎(infinitiu), volāvi ‎(perfet), volātum ‎(supí)

  1. volar, jo volo
    Ex.: Sine pennis volare haud facil est — (traducció:«No és fàcil volar sense plomes.»)
  2. anar ràpid, córrer
    Ex.: Fama volat pulsum regnis cessisse paternis Idomenea ducem. — (traducció:«Corre el rumor que el príncep Idomeneu ha marxat, expulsat del regne dels seus pares.»)
  3. desaparèixer
    Ex.: Verba volant — (traducció:«Les paraules desapareixen.»)

Vegeu també[modifica]

  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.137-138