volo
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
Verb[modifica]
vo·lo
- primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de volar
- (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb volar
- (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb volar
Llatí[modifica]
- Pronúncia: /ˈwɔ.loː/
- Etimologia: Verb-1: del protoitàlic *welō, de l'arrel protoindoeuropea *welh2- («desitjar»). Verb-2: de l'arrel protoindoeuropea *weǵʰ- («girar, voltar»).
Verb-1[modifica]
volō (1a present?), vīs (2a present), velle (infinitiu), voluī (perfet)
- voler, jo vull, desitjar
- Ex.: Volo te esse bonum. — (traducció:«Vull que siguis bo.»)
- voler, estimar
- Ex.: Numquid me vis? — (traducció:«Ja no m'estimes.»)
- significar, voler dir
- Ex.: Quid tibi vis? — (traducció:«Per què vens?, Què vol dir la teva arribada?»)
Derivats[modifica]
Nom[modifica]
volo m. (genitiu volonis)
3a declinació -, -is (tema cons.) | ||
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | volo | volonēs |
Vocatiu | volo | volonēs |
Acusatiu | volonem | volonēs |
Genitiu | volonis | volonum |
Datiu | volonī | volonibus |
Ablatiu | volone | volonibus |
Verb-2[modifica]
volō (1a present?), volās (2a present), volāre (infinitiu), volāvi (perfet), volātum (supí)
- volar, jo volo
- Ex.: Sine pennis volare haud facil est — (traducció:«No és fàcil volar sense plomes.»)
- anar ràpid, córrer
- Ex.: Fama volat pulsum regnis cessisse paternis Idomenea ducem. — (traducció:«Corre el rumor que el príncep Idomeneu ha marxat, expulsat del regne dels seus pares.»)
- desaparèixer
- Ex.: Verba volant — (traducció:«Les paraules desapareixen.»)
Vegeu també[modifica]
- Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.137-138