esclau

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /əsˈkɫaw/, occidental /esˈkɫaw/
  • Rimes: -aw
  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Parònim: és clau
  • Etimologia: Del francès esclave, segle XIV, del llatí medieval sclavus, del grec bizantí σκλάβος ‎(sklábos), del clàssic Σλαβῆνοι ‎(Slabênoi), del protoeslau *словѣнинъ ‎(slověninŭ, «eslau»), perquè els eslaus eren forçats pels bizantins a l’esclavitud en l’edat mitjana.

Nom[modifica]

esclau m. ‎(plural esclaus, femení esclava)

  1. Persona sotmesa al domini d'una altra i sense llibertat.
  2. Persona allistada en alguna confraria d'esclavitud.
  3. Persona subjecta als seus desitjos, vicis i passions desordenades.

Compostos i expressions[modifica]

  • Esclau de remença: una espècie de servitud que hi hagué a Catalunya.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

  • Etimologia: [2] De l'occità antic esclau.

Nom[modifica]

esclau m. ‎(plural esclaus)

  1. esclau
  1. petjada
    "E caualcaren e anaren al camp e vaeren lesclau del cauall e tot ço quel senescal los hach dit" (Crònica de Ramon Muntaner)

Vegeu també[modifica]