esclau
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
|
(fitxer) |
Nom[modifica]
esclau m. (plural esclaus, femení esclava)
- Persona sotmesa al domini d'una altra i sense llibertat.
- Persona allistada en alguna confraria d'esclavitud.
- Persona subjecta als seus desitjos, vicis i passions desordenades.
Compostos i expressions[modifica]
- Esclau de remença: una espècie de servitud que hi hagué a Catalunya.
Derivats[modifica]
Traduccions[modifica]
Persona sotmesa al domini d'una altra i sense llibertat
|
|
Persona allistada en alguna confraria d'esclavitud
Persona subjecta als seus desitjos, vicis i passions desordenades
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: es·clau (2)
- Heterograma de 6 lletres (acelsu)
- Anagrames: acules, aculés, ascleu, calues, caules, Caules
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I, p. 855.
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840. p. 669.
Català antic[modifica]
- Etimologia: [2] De l'occità antic esclau.
Nom[modifica]
esclau m. (plural esclaus)
- petjada
- "E caualcaren e anaren al camp e vaeren lesclau del cauall e tot ço quel senescal los hach dit" (Crònica de Ramon Muntaner)