esclau

Català

• Pronúncia: oriental /əsˈkɫaw/, occidental /esˈkɫaw/
• Rimes: -aw
• Parònim: és clau
• Etimologia: Del llatí sclavus, segle XIV
• Anagrames: acules, aculés, ascleu, calues

Nom

es·clau m. ‎(plural esclaus, femení esclava)

1. Persona sotmesa al domini d'una altra i sense llibertat.
2. Persona allistada en alguna confraria d'esclavitud.
3. Persona subjecta als seus desitjos, vicis i passions desordenades.
4. Esclau de remença: una espècie de servitud que hi hagué a Catalunya.

Derivats

• esclavatge, esclavisme, esclavista, esclavitud, esclavitzar

Traduccions

Persona sotmesa al domini d'una altra i sense llibertat [1]

• Anglès: slave ^(en)
• Castellà: esclavo ^(es) m., esclava ^(es) f.
• Francès: esclave ^(fr), captif ^(fr)

• Italià: schiavo ^(it) m., schiava ^(it) f.
• Llatí: servus ^(la)
• Marathi: दासी ^(mr) f.
• Sànscrit: दासी ^(sa) f.

Persona allistada en alguna confraria d'esclavitud [2]

• Castellà: esclavo ^(es) m., esclava ^(es) f.

• Llatí: sodalis ^(la)

Persona subjecta als seus desitjos, vicis i passions desordenades [3]

• Castellà: esclavo ^(es) m., esclava ^(es) f.

• Francès: esclave ^(fr)
• Italià: schiavo ^(it) m., schiava ^(it) f.

Vegeu també

• Esclau a la Viquipèdia

Català medieval

• Etimologia: [2] De l'occità antic esclau.

Nom

esclau m.

1. esclau

1. petjada

   "E caualcaren e anaren al camp e vaeren lesclau del cauall e tot ço quel senescal los hach dit" (Crònica de Ramon Muntaner)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo