esclau
De Viccionari
Contingut
Català[modifica]
Nom[modifica]
es·clau m. (plural esclaus, femení esclava)
- Persona sotmesa al domini d'una altra i sense llibertat.[1][2][3][4]
- Persona allistada en alguna confraria d'esclavitud.[3]
- Persona subjecta als seus desitjos, vicis i passions desordenades.[3][4]
- Esclau de remença: una espècie de servitud que hi hagué a Catalunya.[4]
Traduccions[modifica]
Persona sotmesa al domini d'una altra i sense llibertat [1]
Persona allistada en alguna confraria d'esclavitud [2]
Persona subjecta als seus desitjos, vicis i passions desordenades [3]
Referències[modifica]
- Esclau a la
Viquipèdia
Viquipèdia- ↑ Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre esclau
- ↑ Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre esclau
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839. p. 855.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840. p. 669.
Català medieval[modifica]
-
- Etimologia: [2] De l'occità antic esclau.
Nom[modifica]
esclau m.
- petjada
- "E caualcaren e anaren al camp e vaeren lesclau del cauall e tot ço quel senescal los hach dit" (Crònica de Ramon Muntaner)
