Vés al contingut

esclavo

De Viccionari

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional \esˈkla.βo\, meridional \ehˈkla.βo\
Americà: alt /esˈkla.bo/, baix \ehˈkla.βo\
  • Rimes: -abo
  • Etimologia: Del català esclau llatinitzat sclavus, del grec bizantí Σκλάβος (Sklábos, «presoner eslau, esclau»), de Σκλαβηνός (Sklabēnós, «sud-eslau»), del protoeslau *slověninъ («eslau»), segle XV.

esclavo m. (plural esclavos, femení esclava)

  1. esclau

Derivats

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: es·cla·vo (3)
  • Heterograma de 7 lletres (acelosv)
  • Anagrames: vocales, volcase

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre esclavo
  • Joan Coromines; José A. Pascual. «Esclavo». A: Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico (DECH), vol. II. Madrid: Gredos, 1983-1991.