córrer

Potser volíeu: correr, CÓRRER

Català

• Pronúncia:

Oriental: /ˈko.rə/

Occidental: nord-occidental /ˈko.re/, valencià /ˈko.reɾ/

• Rimes: -ore(ɾ)

• Etimologia: Del llatí currere, segle XIII.
• Anagrama: recorr

Verb

cór·rer intr., trans.

1. Caminar amb velocitat.
2. Es diu dels fluids i líquids, com l'aire, l'aigua, la sang, etc. quan es mouen progressivament d'una part a una altra.
3. Passar, seguir, tenir curs les coses, com per exemple, córrer el temps, el son, etc.
4. Partir amb promptitud a posar en execució alguna cosa.
5. Passar algun negoci per on li correspon.
6. Estar admesa o rebuda alguna cosa.
7. Passar, valer alguna cosa per aquell any o temps de què es tracta.
8. Recórrer, acudir al valiment o ajuda d'algú.
9. Entendre alguna cosa, encarregar-se d'ella i sol·licitar-la. Per exemple, córrer amb les despeses.
10. Dir-se, donar-se per notícia alguna cosa.
11. En relació a les monedes, passar o ser admesa.
12. Acórrer.
13. Perseguir, empaitar.

Conjugació

    Segona conjugació irregular

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	córrer			haver corregut
Gerundi	corrent			havent corregut
Participis	corregut, correguda, correguts, corregudes
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	corro	corres	corre	correm	correu	corren
	córrec						val
	corri						sept
	corr	corrs	corr				bal
Imperfet	corria	corries	corria	corríem	corríeu	corrien
Passat simple	correguí	corregueres	corregué	correguérem	correguéreu	corregueren	v.cent, eiv
Futur	correré	correràs	correrà	correrem	correreu	correran
Condicional	correria	correries	correria	correríem	correríeu	correrien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	corri	corris	corri	correm	correu	corrin
				correguem	corregueu
	córrega	córregues	córrega			córreguen	occ
Imperfet	corregués	correguessis	corregués	correguéssim	correguéssiu	correguessin
		correguesses		correguéssem	correguésseu	correguessen
	correguera	corregueres	correguera	correguérem	correguéreu	corregueren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		corre	corri	correm	correu	corrin
				correguem
		corr					bal
			córrega			córreguen	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...corregut
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...córrer
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...corregut
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...corregut
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...corregut
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...corregut
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...córrer
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...corregut
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...corregut
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...corregut
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Vegeu la informació sobre aquesta taula.

Derivats

• corrinyar
• corredor
• correter
• correguda
• corretatge
• corrença
• corredís
• correguera
• corrent
• corriment
• encórrer

Sinònims

• accelerar, brollar, créixer, fluir, manar
• brollar, fluir, manar
• galopar, trotar
• corrir (alguerès)

Traduccions

Caminar amb velocitat

• Anglès: run ^(en)
• Castellà: correr ^(es)
• Francès: courir ^(fr)

• Italià: correre ^(it)
• Llatí: currere ^(la)
• Llengua de signes catalana: CÓRRER ^(csc)

Fluids que es mouen

• Castellà: correr ^(es)
• Francès: courir ^(fr), couler ^(fr)

• Italià: correre ^(it), scorrere ^(it)
• Llatí: currere ^(la), fluere ^(la), labi ^(la)

Tenir curs les coses

• Castellà: correr ^(es)
• Francès: couler ^(fr), s'écouler ^(fr)

• Italià: correre ^(it), scorrere ^(it), passare ^(it)
• Llatí: labi ^(la), præterire ^(la)

Partir amb promptitud

• Castellà: correr ^(es)
• Francès: courir ^(fr), se presser ^(fr)

• Italià: correre ^(it), affrettarsi ^(it)
• Llatí: properare ^(la), festinare ^(la)

Passar algun negoci per on li correspon

• Castellà: correr ^(es)
• Francès: suivre ^(fr) son curs

• Italià: avere il suo corso ^(it), andar pella solita strada
• Llatí: negotium ^(la) agi ^(la)

Estar admesa

• Castellà: correr ^(es)
• Francès: courir ^(fr), être en vogue

• Italià: essere in uso, essere in voga
• Llatí: usu communi aliquid receptum esse

Passar per aquell any

• Castellà: correr ^(es)
• Francès: avoir curs

• Italià: essere in corso
• Llatí: valere ^(la)

Recórrer

• Castellà: correr ^(es), recurrir ^(es)
• Francès: recourir ^(fr)

• Italià: aver risorsa ^(it), ricorrere ^(it)
• Llatí: confugere ^(la)

Entendre alguna cosa

• Castellà: correr ^(es)
• Francès: être chargé

• Italià: andare in checchessia, prenderne l'incarico
• Llatí: curare ^(la)

Dir-se

• Castellà: correr ^(es) la voz, correr fama
• Francès: circuler ^(fr), se repandre

• Italià: dirsi ^(it), narrarsi ^(it), buccinarsi ^(it)
• Llatí: rumorem ^(la) esse

Ser admesa la moneda

• Castellà: correr ^(es), valer ^(es)
• Francès: avoir curs

• Italià: aver corso ^(it), esser corrente
• Llatí: usitatam ^(la) esse, usu receptam esse

Acórrer

• Castellà: correr ^(es)

Perseguir

• Francès: poursuivre ^(fr)

• Italià: seguitare ^(it), perseguitare ^(it), incalzare ^(it)
• Llatí: iusequi ^(la), persequi ^(la)

Vegeu també

• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: córrer