querer

Català antic

Verb

querer

1. forma alternativa de querir

   «Con no trobà lo sant al monestir, anà ·l querer al camp.» (Sant Gregori el Gran, Diàlegs de sant Gregori, 1340)

   Com que no trobà el sant al monestir, anà a cercar-lo al camp.

   «No sies desobedient ne ladre ne dezegradable a Deu e a les gents, anans anasses querer per les portes per amor de nostro senyor Deus!» (Ramon Llull. Doctrina pueril, 1274-1276)

   No siguis desobedient ni lladre ni desagradable a Déu i a la gent, abans ves a demanar per les portes per l’amor de Déu nostre senyor!

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, DTCA, CIVAL

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /keˈɾeɾ/

Americà: alt /k(e)ˈɾeɾ/, baix /keˈɾeɾ/

• Rimes: -eɾ
• Etimologia: Del llatí quaerĕre ‎(‘desitjar, demanar’), segle XIV.

Verb

querer trans. ‎(present quiero, passat quise, futur querré)

1. voler
2. estimar

Miscel·lània

• Síl·labes: que·rer (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre querer