voluntat

Català

• Pronúncia: oriental /bu.ɫunˈtat/, occidental /bo.lunˈtat/, /vo.lunˈtat/
• Rimes: -at
• Etimologia: Del llatí voluntas, derivat del verb volo ‎(«desitjar, tenir intenció de»), més el sufix tas ‎(«acció de»).

Nom

vo·lun·tat f. ‎(plural voluntats)

1. Capacitat de voler alguna cosa.
2. Constància, perseveració.

Compostos i expressions

• últimes voluntats: testament.
• a voluntat: pagar el que es cregui convenient.
• tenir bona voluntat: estar ben disposat.

Sinònims

• desig, petició.
• finalitat, intenció, meta, objectiu, propòsit.

Traduccions

Traduccions: voluntat

• Alemany: Wille ^(de) m.
• Anglès: will ^(en)

• Castellà: voluntad ^(es) f. [1,2]
• Francès: volonté ^(fr)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot