Vés al contingut

voluntat

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: central /bu.ɫunˈtat/
balear /vo.ɫunˈtat/, /vu.ɫunˈtat/
Occidental: nord-occidental /bo.ɫunˈtat/
valencià /vo.ɫunˈtat/, /bo.ɫunˈtat/
  • Rimes: -at
  • Etimologia: Del llatí voluntas, derivat del verb volo («desitjar, tenir intenció de»), més el sufix tas («acció de»), segle XII.

voluntat f. (plural voluntats)

  1. Capacitat de voler alguna cosa.
  2. Constància, perseveració.

Compostos i expressions

[modifica]
  • últimes voluntats: testament.
  • a voluntat: pagar el que es cregui convenient.
  • tenir bona voluntat: estar ben disposat.

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: vo·lun·tat (3)

Vegeu també

[modifica]