vulgo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

vulgo

  1. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb voler
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb voler

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: vul·go (2)


Castellà
[modifica]

Nom[modifica]

vulgo m. ‎(plural vulgos)

  1. Poble, gent no pertanyent a la noblesa.

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: vul·go (2)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre vulgo


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈwʊɫ.ɡoː/
  • Etimologia: Derivat de vulgus.

Verb[modifica]

vulgō ‎(1a present?), vulgās ‎(2a present), vulgāre ‎(infinitiu), vulgāvī ‎(perfet), vulgātum ‎(supí)

  1. difondre al públic en general
  2. divulgar, jo divulgo
  3. vulgaritzar, jo vulgaritzo

Derivats[modifica]

Adverbi[modifica]

vulgo

  1. vulgarment, generalment, comunament

Nom[modifica]

vulgō

  1. datiu singular de vulgus
  2. ablatiu singular de vulgus