volere

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Italià
[modifica]

  • Pronúncia: /voˈleː.re/
    àudio
  • Etimologia: Del llatí vulgar *volēre, derivat de volō.

Verb[modifica]

vo·lé·re trans. ‎(pronominal volersi)

  1. voler
    Vorrei un caffè, per favore. —«Voldria un cafè, si us plau.»
  2. estimar, voler
    Non basta volere bene a una persona per stare insieme. —«No n'hi ha prou amb estimar una persona per estar junts.»

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Nom[modifica]

vo·lé·re m. ‎(plural voleri)

  1. voler
    Il volere è potere. —«Voler és poder.»

Sinònims[modifica]