accepto

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /əkˈsep.tu/, occidental /akˈsep.to/

Verb

accepto

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de acceptar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb acceptar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb acceptar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ac·cep·to (3)

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /akˈkɛp.toː/
• Etimologia: Forma freqüentativa de accipiō.

Verb

acceptō ‎(1a present^?), acceptās ‎(2a present), acceptāre ‎(infinitiu), acceptāvī ‎(perfet), acceptātum ‎(supí)

1. rebre sovint, habitualment
2. acollir