rebre

De Viccionari
Potser volíeu: rebré


Català
[modifica]

Oriental:  central /ˈrɛ.βɾə/
balear /ˈrə.bɾə/, /ˈrɛ.bɾə/
Occidental:  /ˈre.bɾe/

Verb[modifica]

rebre trans.

  1. Ser el destinatari d'alguna cosa: d'un cop, d'un missatge, d'un esquitx, d'un premi, d'un honor, d'un insult ...
  2. Aconseguir per cessió la possessió d'alguna cosa.
    Rebre una propietat.
  3. Patir o fruir dels efectes d'un element extern.
    Aquesta planta rep massa sol.
  4. Acceptar i acollir l'arribada d'una persona dins d'un context.
    Hem anat a rebre la Maria a l'aeroport.
    ... i ara rebem amb un aplaudiment el nostre convidat.
  5. (esports de pilota) Controlar la pilota, la bola o el disc procedent d'una passada.
  6. (voleibol) Colpejar la pilota procedent d'un servei o una rematada de l'equip adversari.
  7. (tennis de taula, bàdminton) Ser, un jugador o un equip, l'encarregat de tornar la pilota procedent d'un servei.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: rebo, rep, rebem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Relacionats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: re·bre (2)

Vegeu també[modifica]