guanyar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /ɡwəˈɲa/
Occidental:  nord-occidental /ɡwaˈɲa/, valencià /ɡwaˈɲaɾ/
Informal:  oriental /ɡuˈɲa/, mallorquí i nord-occidental /ɡoˈɲa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: guanyà
  • Etimologia: Del català antic guaanyar, de guadanyar, del llatí vulgar *wadaniāre, del fràncic *waiþanōjan ‎(«treure profit de la terra amb el conreu o la pastura»), del germànic comú *waida ‎(«obtenció d'aliments»), segle XIII.

Verb[modifica]

guanyar trans., pron. ‎(pronominal guanyar-se)

  1. Obtenir algun premi o recompensa o fer un esforç per merèixer-lo.
  2. En una competició, superar els adversaris.
  3. En general millorar o avançar.
    La mar guanya terreny a la platja.
  4. Guanyar temps, reduir el consum de temps o bé obtenir un ajornament.
    Amb aquest nou mètode de treball hem guanyat molt de temps.
  5. Obtenir o augmentar una característica.
    Aquell bar està guanyat mala fama.
  6. (nàutica) Arribar o acostar-se a un lloc.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: guanyo, guanya, guanyem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: gua·nyar (2)

Vegeu també[modifica]