vinga

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈbiŋ.ɡə/, balear /ˈviŋ.ɟə/, /ˈviŋ.ɡə/
Occidental: nord-occidental /ˈbiŋ.ɡa/, valencià /ˈviŋ.ɡa/, /ˈbiŋ.ɡa/

Verb[modifica]

vin·ga

  1. (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb venir
  2. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb venir
  3. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb venir

Interjecció[modifica]

vinga!

  1. Incitació a moure’s, a l’acció, a canviar d’actitud.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]