véngui

Potser volíeu: vengui, venguí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbeŋ.ɡi/
• Rimes: -eŋɡi

Verb

véngui

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb venir
2. (balear, alguerès) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb venir
3. (balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb venir

Variants

• vengui (verb vendre, ortografia del 2016)
• : L’ús del diacrític és discrecional en usos metalingüístics, texts dialectals i en expressions puntuals o enunciats aïllats en què pot produir-se una ambigüitat.

Miscel·lània

• Síl·labes: vén·gui (2)
• Heterograma de 6 lletres (eginuv)
• Anagrama: vingué