provenir

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /pɾu.βəˈni/
balear /pɾo.vəˈni/, /pɾu.vəˈni/
Occidental:  nord-occidental /pɾo.βeˈni/
valencià /pɾo.βeˈniɾ/, /pɾo.veˈniɾ/

Verb[modifica]

provenir intr.

  1. Originar-se, venir d'un lloc, persona o cosa.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: provinc, prové, provenim

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pro·ve·nir (3)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \pɾo.βeˈniɾ\
Americà: alt /p(ɾo).beˈniɾ/, baix \pɾo.βeˈniɾ\

Verb[modifica]

provenir intr. ‎(present provengo, passat provine, futur provendré)

  1. provenir

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pro·ve·nir (3)