vengué

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /bəŋˈɡe/, balear /vəŋˈɡe/
Occidental:  nord-occidental /beŋˈɡe/
valencià /veŋˈɡe/, /beŋˈɡe/

Verb[modifica]

vengué

  1. (literari) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de vendre
  2. (literari, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de venir

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ven·gué (2)
  • Anagrama: vengeu