deu

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vegeu també: déu


Català
[modifica]

Numeral: del llatí decem.
Substantiu femení: preromà influenciat pel llatí dux.

Numeral[modifica]

Numeral
 <  9 10   > 11
Cardinal:
Ordinal:
Partitiu:
Col·lectiu:
Multiplicatiu:
Prefix:
deu
desè
dècim
desena
dècuple
deca-
Viccionari:Llista de nombres en català

deu inv.

  1. (cardinal) Nou més un.
    En dues mans hi ha deu dits
  2. (valor ordinal) Desè, desena.
    La pàgina deu
    El dia deu de maig

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

deu m. ‎(plural deus)

  1. Xifra i nombre 10.

Compostos i expressions[modifica]

Nom[modifica]

deu f. pl.

  1. Desena hora.
    Són les deu del matí

Nom[modifica]

deu f. ‎(plural deus)

  1. font

Verb[modifica]

deu ‎(infinitiu dar)

  1. segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu del verb dar
    [Vosaltres/vós] dau o deu.
  2. segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb dar
    [Que vosaltres/vós] deu.
  3. segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb dar
    Deu o dau [vosaltres/vós].

Verb[modifica]

deu ‎(infinitiu deure)

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu del verb deure
    [Ell/ella/vostè] deu.
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb deure
    Deu [tu].

Referències[modifica]