deu

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vegeu també: déu

Català[modifica]

Numeral: del llatí dĕcem.
Substantiu femení: preromà influenciat pel llatí dux.
  • Rimes: les acabades en -èu

Adjectiu numeral cardinal[modifica]

Books-aj.svg aj ashton 01.svgAccepcions[modifica]

deu (invariable)

  1. (cardinal) nou més un.
    En dues mans hi ha deu dits
  2. (ordinal) desè, desena.
    La pàgina deu
    El dia deu de maig

Sub-arrows 2.svg Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom numeral cardinal[modifica]

Books-aj.svg aj ashton 01.svgAccepcions[modifica]

Numeral
 <  9 10   > 11
  Cardinal:      deu
  Ordinal:       desè
  Partitiu:       dècim
  Col·lectiu:    desena
  Multiplicatiu: dècuple
  Prefix:         deca-
Viccionari:Llista de nombres en català

deu m. (plural deus)

  1. xifra i nombre 10

Crystal Clear device blockdevice.png Compostos i expressions[modifica]

Nom numeral cardinal[modifica]

Books-aj.svg aj ashton 01.svgAccepcions[modifica]

deu f. pl. (invariable)

  1. desena hora
    Són les deu del matí

Nom[modifica]

deu f. (plural deus)

  1. font

Verb[modifica]

deu (infinitiu dar)

  1. segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu del verb dar:
    [Vosaltres/vós] dau o deu.
  2. segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb dar:
    [Que vosaltres/vós] deu.
  3. segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb dar:
    Deu o dau [vosaltres/vós].

Verb[modifica]

deu (infinitiu deure)

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu del verb deure:
    [Ell/ella/vostè] deu.
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb deure:
    Deu [tu].

Referències[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre deu
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre deu