deus
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Potser volíeu: déus
Català[modifica]
Nom[modifica]
deus m. pl.
- forma plural de deu («xifres i nombres 10»)
Nom[modifica]
deus f. pl.
- forma plural de deu («fonts»)
Verb[modifica]
deus
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: 1
- Anagrama: dues
Llatí[modifica]
Nom[modifica]
deus m. (genitiu deī)
- déu
- Deus aeterne! - «Oh, Déu etern!»
- di melius duint (dent), di meliora ferant, (velint) - «Que els déus en assisteixin, que plagui als déus!»
- ídol, persona admirada
- deus ille noster Plato - «Plató, el nostre ídol»
Declinació[modifica]
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | deus | deī |
Vocatiu | dee | deī |
Acusatiu | deum | deōs |
Genitiu | deī | deōrum |
Datiu | deō | deīs |
Ablatiu | deō | deīs |
Vegeu també[modifica]
- ↑ Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.259
Occità[modifica]
Contracció[modifica]
deus m. pl. (singular deu)
- (gascó) forma alternativa de dels