deure

De Viccionari
Potser volíeu: deuré


Català
[modifica]

Oriental:  central /ˈdɛw.ɾə/
balear /ˈdəw.ɾə/, /ˈdɛw.ɾə/
Occidental:  /ˈdew.ɾe/
  • Rimes: -ɛwɾe
  • Etimologia: De llatí dēbēre, segle XII, present actiu infinitiu de dēbeō, probablement a través de llatí vulgar *debĕre, derivat de habēre ‎(«tenir»).

Verb[modifica]

deure trans., pron. ‎(pronominal deure's)

  1. Tenir una obligació pendent amb algú altre.
  2. Haver de tornar un objecte o un favor.
  3. Estar forçat a fer alguna cosa.
  4. Seguit d’infinitiu, ser probable o possible.
    A aquesta hora els nens ja deuen dormir.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: dec, deu, devem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

deure m. ‎(plural deures)

  1. Obligació moral.

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: deure