deute

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈdɛw.tə/, balear /ˈdəw.tə/, /ˈdɛw.tə/

Occidental: /ˈdew.te/

• Etimologia: Del llatí dēbĭtum, segle XIII.

Nom

deu·te m. ‎(plural deutes)

1. Acte d'haver de tornar alguna cosa abans prestada, sigui material o no.

Sinònims

• obligació, responsabilitat

Traduccions

Traduccions: deute

• Alemany: Schuld ^(de) f.
• Anglès: debt ^(en)
• Castellà: deuda ^(es) f.
• Eslovac: dlh ^(sk) m.
• Francès: dette ^(fr) f.

• Italià: debito ^(it) m.
• Llatí: debitum ^(la) n.
• Polonès: dług ^(pl) m.
• Portuguès: dívida ^(pt) f.
• Rus: долг ^(ru) m. ‎(dolg)

Vegeu també

• Deute a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: deute