favor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /fəˈβor/, balear /fəˈvo/

Occidental: nord-occidental /faˈβor/, valencià /faˈvoɾ/, /faˈβoɾ/

• Rimes: -oɾ

Àudio: valencià

(fitxer)

• Etimologia: Del llatí favor, del verb favere ‎(«ser propici, interessar-se per algú»).

Nom

favor m. ‎(plural favors)

1. Ajuda prestada a un altre a qui es té en estima o concessió d'avantatge cap a aquesta persona.
2. Predisposició a fer concessions cap a algú de nivell inferior.

   El comte tenia el favor del rei.

Sinònims

• avantatge
• suport, gràcia

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Gefallen ^(de) m.
• Anglès: favor ^(en), behalf ^(en)
• Búlgar: услуга ^(bg) f. ‎(usluga)
• Castellà: favor ^(es)
• Eslovè: usluga ^(sl) f.
• Esperanto: favoro ^(eo)
• Finès: palvelus ^(fi)
• Francès: faveur ^(fr)
• Gallec: favor ^(gl) m.
• Grec: χάρη ^(el) f. ‎(khari)
• Grec antic: χάρις ^(grc) f. ‎(kháris)
• Hebreu: טובה‎ ^(he) f.
• Hongarès: szívesség ^(hu)

• Italià: favore ^(it)
• Japonès: 好意 ^(ja)
• Llatí: venia ^(la) f.
• Maltès: favur ^(mt)
• Neerlandès: dienst ^(nl)
• Polonès: przysługa ^(pl) f.
• Portuguès: favor ^(pt) m.
• Romanès: favoare ^(ro) f.
• Rus: услу́га ^(ru) f. ‎(usluga)
• Turc: iyilik ^(tr)
• Txec: laskavost ^(cs) f.
• Vietnamita: ơn ^(vi)
• Xinès: 恩惠 ^(zh) ‎(ēnhuì)

Miscel·lània

• Síl·labes: fa·vor (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

Nom

favor ‎(plural favors)

1. favor

Verb

favor ‎(3a persona singular present favors, gerundi favoring, passat i participi favored)

1. afavorir

Variants

• favour (britànic)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \faˈβoɾ\

Americà: alt /f(a)ˈboɾ/, baix \faˈβoɾ\

• Rimes: -oɾ

Nom

favor m. ‎(plural favores)

1. favor

Miscel·lània

• Síl·labes: fa·vor (2)