favor

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /fəˈβor/, balear /fəˈvo/
Occidental: /faˈβoɾ/, /faˈvoɾ/
  • Rimes: -oɾ
  • Etimologia: Del llatí favor, derivat del verb favere ‎(«ser propici, interessar-se per algú»).

Nom[modifica]

fa·vor m. ‎(plural favors)

  1. Ajuda prestada a un altre a qui es té en estima o concessió d'avantatge cap a aquesta persona.
  2. Predisposició a fer concessions cap a algú de nivell inferior. Ex.:"El comte X tenia el favor del rei".

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

Nom[modifica]

favor ‎(plural favors)

  1. favor

Verb[modifica]

favor ‎(3a persona singular present favors, gerundi favoring, passat i participi favored)

  1. afavorir

Variants[modifica]


Castellà
[modifica]

Nom[modifica]

fa·vor m. ‎(plural favores)

  1. favor