tasca

Potser volíeu: tascà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtas.kə/, occidental /ˈtas.ka/
• Rimes: -aska
• Etimologia: [1] D'origen incert, originalment «delme, prestació forçosa sovint en feina», segle IX. Cognat de l’occità tasca, francès antic tasche (modern tâche). Probablement preromà, compareu amb el protogermànic *taskǭ ‎(‘bossa, sarró de treballador’), rus та́ска ‎(taska, ‘rasclada’), sànscrit तस्कर ‎(taskara, ‘lladre’). Alternativament, alteració del llatí *taxa, substantivació de taxāre ‎(‘fixar preu’).
• Etimologia: [2] Del castellà tasca, de l’argòtic tasquera.

Nom

tasca f. ‎(plural tasques)

1. Treball que es té proposat o que és una obligació.
2. Unitat bàsica de treball en la multiprogramació, que és controlada pel sistema operatiu d'un ordinador.

Derivats

• tascar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: task ^(en)
• Castellà: tarea ^(es)
• Francès: tâche ^(fr)
• Italià: compito ^(it)
• Romaní: butĭ ^(rom) f.

Falsos amics

• Italià: tasca ‎(‘butxaca’)

Nom

tasca f. ‎(plural tasques)

1. (argot) taverna

   «He anat pel descuit en una tasca i he guanyat el roncu amb dèu xúcs.» (Juli Vallmitjana, Sota Monjuic, 1908)

   He furtat en una taverna i m’he endut deu duros del calaix.

Verb

tasca

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tascar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tascar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tas·ca (2)
• Anagrames: atacs, casat, casta, tacàs

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat, Optimot