Vés al contingut

tasca

De Viccionari
Potser volíeu: tascà

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈtas.kə/, occidental /ˈtas.ka/
  • Rimes: -aska
  • Etimologia: [1] D'origen incert, podria ser d'origen preromà o del llatí taxare ‎(«fixar preus»), o potser del cèltic gàlata taskós ‎(«clavilla, estaca, activitat que manté fixa l'atenció del qui la fa»), segle IX.
  • Etimologia: [2] Del castellà tasca, de l’argòtic tasquera.

tasca f. ‎(plural tasques)

  1. Treball que es té proposat o que és una obligació.
  2. Unitat bàsica de treball en la multiprogramació, que és controlada pel sistema operatiu d'un ordinador.

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

tasca f. ‎(plural tasques)

  1. (argot) taverna
    «He anat pel descuit en una tasca i he guanyat el roncu amb dèu xúcs.» (Juli Vallmitjana, Sota Monjuic, 1908)
    He furtat en una taverna i m’he endut deu duros del calaix.

Verb

[modifica]

tasca

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tascar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tascar.

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]