casta

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkas.tə/, occidental /ˈkas.ta/
• Rimes: -asta
• Etimologia: Probablement del gòtic *𐌺𐌰𐍃𐍄𐍃 ‎(kasts, ‘niada, grup d’animals’) amb possible influència semàntica del llatí castus ‎(‘pur’), del protogermànic *kas- ‎(‘llançar’), segle XV. Cognat del castellà i portuguès casta, gallec caste. Figuradament és un calc semàntic del portuguès importat de l’Índia.

Nom

casta f. ‎(plural castes)

1. Grup d'individus amb avantpassats comuns.
2. Sistema social de l'Índia, basat en l'endogàmia i l'evitació de la barreja entre els membres dels diferents grups.
3. Grup de persones que gaudeix de privilegis, justificant-los per estar associats a càrrecs de govern i que tenen en els seus objectius polítics perpetuar-se en el poder.
4. (valencià, mallorquí) classe, mena.

Sinònims

• nissaga, raça, llinatge

Traduccions

Traduccions

• Anglès: caste ^(en)
• Castellà: casta ^(es) f.
• Francès: caste ^(fr) f.
• Italià: casta ^(it) f.

Adjectiu

casta f. ‎(plural castes)

1. Forma femenina de cast.

Miscel·lània

• Síl·labes: cas·ta (2)
• Anagrames: atacs, casat, tacàs, tasca, tascà

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, DECat

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈkas.ta/, meridional /ˈkah.ta/

Americà: alt /ˈkas.t(a)/, baix /ˈkah.ta/

• Rimes: -asta
• Etimologia: (pendent)

Adjectiu

casta f. ‎(plural castas)

1. forma femenina de casto

Nom

casta f. ‎(plural castas)

1. casta

Derivats

• castizo

Descendents

• Anglès: caste
• Italià: casta

Miscel·lània

• Síl·labes: cas·ta (2)
• Anagrames: actas, catas, catás, tacas, tasca, tascá

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre casta

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈka.sta/
• Etimologia: Del castellà casta o del portuguès casta.

Adjectiu

casta f. ‎(plural caste)

1. forma femenina de casto

Miscel·lània

• Síl·labes: cà·sta (2)