mena

Potser volíeu: menà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈmɛ.nə/ⓘ
	balear /ˈmə.nə/, /ˈmɛ.nə/
Occidental:	/ˈme.na/

• Rimes: -ɛna
• Etimologia: Del gàl·lic *mēnā, del protocèltic *meinis ‎(‘mena, mineral’), segle XII. Usat per a classes de mineral, passà per abstracció a ’classe, índole, naturalesa, manera de ser’. Doblet de mina via el francès. Cognat de l’occità mena. Compareu amb l’irlandès méin, gal·lès mwyn.

Nom

mena f. ‎(plural menes)

1. Part d'una mina o rocalla d'on s'extreu un determinat mineral.
2. Classe que identifica un conjunt de propietats comunes de diverses coses.
3. (peixos) xucla vera

Sinònims

• classe, tipus

Compostos i expressions

• de mena= per natura
• una mena de= descripció a partir d'una comparació

Traduccions

Mineria

• Anglès: ore ^(en)
• Castellà: mena ^(es)
• Portuguès: minério ^(pt)

Conjunt de propietats comunes

• Anglès: kind ^(en), sort ^(en)
• Castellà: tipo ^(es), especie ^(es)
• Francès: sorte ^(fr)
• Italià: sorta ^(it)
• Llengua de signes catalana: CARÀCTER ^(csc)

Verb

mena

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de menar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb menar.

Miscel·lània

• Síl·labes: me·na (2)
• Anagrames: amen, amén, anem ^(revers), mane

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈme.na/
• Rimes: -ena

Nom

mena f. ‎(plural menas)

1. (peixos) xucla vera

Miscel·lània

• Síl·labes: me·na (2)

Vegeu també

• mena. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.