amén

Potser volíeu: amen

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈmen/, occidental /əˈmen/
• Rimes: -en
• Etimologia: Del llatí eclesiàstic amen, del grec antic ἀμήν ‎(amḗn), de l'hebreu אָמֵן ‎(amn, «és veritat, que així sigui») (cognat amb l'àrab آمِينَ‎ ‎(ʾāmīna)).

Interjecció

amén

1. Fórmula de la litúrgia cristiana que els fidels diuen en acabar una oració o com a resposta a una oració dita per un sacerdot.

Compostos i expressions

• dir amén: estar d'acord i sense discussió amb tot el que digui l'interlocutor.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: amen ^(en)
• Castellà: amén ^(es)

• Francès: amen ^(fr)
• Italià: amen ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mén (2)
• Anagrames: anem, mane, mena, menà

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot