Vés al contingut

mina

De Viccionari
Potser volíeu: minà, minä

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈmi.nə/, occidental /ˈmi.na/
  • Rimes: -ina
  • Etimologia: [1] Del francès mine, del llatí gal·loromànic *mīna, del gàl·lic *meina, segle XV. Doblet del patrimonial mena.
  • Etimologia: [2] Del llatí mina, del grec antic μνᾶ ‎(mnâ).

mina f. ‎(plural mines)

  1. Camí o excavació subterrània, en especial les realitzades per treure mineral, les realitzades per posar explosius secretament en una fortificació enemiga i les realitzades per l'aigua en la roca.
  2. Per extensió, explotació de minerals encara que sigui a cel obert.
  3. Per extensió, font d'informació abundant.
  4. Arma explosiva que explota al pas de l'enemic.
  5. En les eines d'escriptura manual, com bolígrafs o llapis, nucli que té el pigment, per exemple, tinta, grafit, etc. En els casos en els quals la punta forma una part no desmuntable, aquesta també se la considera part de la mina encara que tingui una forma clarament diferenciada de la resta que conté el pigment, per exemple, la punta d'un bolígraf forma part de la mina.
  6. En certs jocs, zona que no pot ser ocupada per un jugador o en cas contrari és penalitzat o perd la partida.

Derivats

[modifica]

Compostos i expressions

[modifica]
  • Mina aquàtica, marina o marítima: mina (arma) pensada per actuar en un medi aquàtic.
  • Mina antipersonal o antipersones: mina (arma) destinada per la seva capacitat explosiva limitada, a matar o malferir directament a persones i no pas a vehicles.
  • Ésser una mina d'or o per simplificació ésser una mina: Ésser una cosa de gran valor.

Traduccions

[modifica]

mina f. ‎(plural mines)

  1. (numismàtica) Moneda equivalent a 100 dracmes.

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

mina

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de minar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb minar.

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Anglès

[modifica]

mina ‎(plural minas)

  1. (numismàtica) mina

Vegeu també

[modifica]
  • mina. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].

Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈmi.na/
  • Rimes: -ina
  • Etimologia:
[Nom 1] Del francès mine.
[Nom 2] Del llatí mina, del grec antic μνᾶ ‎(mnâ)
[Nom 3] De l'italià mina ‎(«prostituta»).

mina f. ‎(plural minas)

  1. mina (excavació)
  2. (milícia) mina

Derivats

[modifica]

Verb

[modifica]

mina

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb minar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb minar

Variants

[modifica]

mina f. ‎(plural minas)

  1. (numismàtica) mina

mina f. ‎(plural minas)

  1. (Argentina, Bolívia, Uruguai) dona

Sinònims

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: mi·na (2)

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre mina

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈmɪ.na/
  • Etimologia: Del grec antic μνᾶ ‎(mnâ).

mina f. ‎(genitiu minae)

  1. mina (moneda)

Declinació

[modifica]
1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu mina minae
Vocatiu mina minae
Acusatiu minam minās
Genitiu minae minārum
Datiu minae minīs
Ablatiu minā minīs