mina

Potser volíeu: minà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈmi.nə/, occidental /ˈmi.na/
• Rimes: -ina
• Etimologia:

[Nom 1] Del llatí vulgar *mīna, derivat d'un terme celta *meina, relacionat amb menar.

[Nom 2] Del llatí mina, del grec antic μνᾶ ‎(mnâ).

Nom

mina f. ‎(plural mines)

1. Qualsevol tipus de camí o excavació subterrània, en especial les realitzades per treure mineral, les realitzades per posar explosius secretament en una fortificació enemiga i les realitzades per l'aigua en la roca.
2. Per extensió qualsevol explotació de minerals encara que sigui a cel obert.
3. Per extensió a les mines d'extracció de mineral i en relació a la quantitat de material que se'n extreu, qualsevol font d'informació abundant.
4. Qualsevol arma explosiva sense moviment, pensades per explosionar al pas de l'enemic.
5. En les eines d'escriptura manual, per exemple, bolígrafs o llapis, nucli que té el pigment, per exemple, tinta, grafit, etc. En els casos en els quals la punta forma una part no desmuntable, aquesta també se la considera part de la mina encara que tingui una forma clarament diferenciada de la resta que conté el pigment, per exemple, la punta d'un bolígraf forma part de la mina.
6. En certs jocs, zona que no pot ser ocupada per un jugador o en cas contrari és penalitzat o perd la partida.

Compostos i expressions

• Compostos:

1. Mina aquàtica, marina o marítima: mina (arma) pensada per actuar en un medi aquàtic.
2. Mina antipersonal o antipersones: mina (arma) destinada per la seva capacitat explosiva limitada, a matar o malferir directament a persones i no pas a vehicles.

• Expressions:

1. Ésser una mina d'or o per simplificació ésser una mina: Ésser una cosa de gran valor.

Derivats

• minar
• mineria

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Bergwerk ^(de) n., Grube ^(de) f., Mine ^(de) f.
• Anglès: mine ^(en)
• Búlgar: ми́на ^(bg) f. ‎(mina)
• Castellà: mina ^(es) f.
• Coreà: 광산 ^(ko) ‎(gwangsan)
• Danès: mine ^(da) c.
• Eslovac: baňa ^(sk) f.
• Eslovè: rudnik ^(sl) m.
• Esperanto: minejo ^(eo), mino ^(eo)
• Feroès: nám ^(fo) n.
• Finès: kaivos ^(fi)
• Francès: mine ^(fr) f.
• Friülà: minere ^(fur) f.
• Gallec: mina ^(gl) f.
• Gal·lès: cloddfa ^(cy) f.
• Georgià: მაღარო ^(ka) ‎(màgaro)
• Grec: ορυχείο ^(el) n. ‎(orikhio)
• Grec antic: μέταλλον ^(grc) n. ‎(métallon)
• Gujarati: ખાણ ^(gu)
• Hebreu: מִכְרֶה‎ ^(he) m.
• Hindi: खान ^(hi) f.
• Hongarès: bánya ^(hu)
• Indonesi: tambang ^(id)
• Irlandès: mianach ^(ga) m.
• Italià: miniera ^(it) f.
• Japonès: 鉱山 ^(ja)
• Kazakh: шахта ^(kk) ‎(şaxta/xakhta)

• Kirguís: шахта ^(ky) ‎(xakhta)
• Lituà: kasykla ^(lt) f.
• Llatí: minera ^(la) f., fodina ^(la) f.
• Macedoni: рудник ^(mk) m.
• Mongol: уурхай ^(mn)
• Neerlandès: mijn ^(nl) f.
• Noruec: gruve ^(no)
• Occità: mina ^(oc) f.
• Persa: کان‎ ^(fa)
• Polonès: kopalnia ^(pl) f.
• Portuguès: mina ^(pt) f.
• Quítxua: qhuya ^(qu)
• Romanès: mină ^(ro) f.
• Rus: ша́хта ^(ru) f. ‎(xakhta)
• Serbocroat: рудник ^(sh), rudnik ^(sh) m.
• Sicilià: pirrera ^(scn) f.
• Suec: gruva ^(sv) c.
• Tadjik: шахта ^(tg)
• Tagal: dukalan ^(tl)
• Tai: เหมือง ^(th)
• Turc: maden ^(tr)
• Txec: důl ^(cs) m.
• Ucraïnès: ша́хта ^(uk) f. ‎(xakhta)
• Urdú: کان‎ ^(ur) f.
• Uzbek: shaxta ^(uz)
• Vietnamita: mỏ ^(vi)
• Xinès: 礦山 ^(zh) ‎(矿山, kuàngshān)

Verb

mina

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de minar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb minar

Nom

mina f. ‎(plural mines)

1. (numismàtica) Moneda equivalent a 100 dracmes.

Traduccions

moneda

• Anglès: mina ^(en)
• Castellà: mina ^(es) f.

• Llatí: mina ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·na (2)
• Anagrames: amin, anim ^(revers), ànim, mani, maní, niam

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

Nom

mina ‎(plural minas)

1. (numismàtica) mina

Vegeu també

• mina. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmi.na/
• Rimes: -ina
• Etimologia:

[Nom 1] Del francès mine.

[Nom 2] Del llatí mina, del grec antic μνᾶ ‎(mnâ)

[Nom 3] De l'italià mina ‎(«prostituta»).

Nom

mina f. ‎(plural minas)

1. mina (excavació)
2. (milícia) mina

Derivats

• minal
• minar
• minería
• minero

Verb

mina

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb minar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb minar

Variants

• [2]: (voseo) miná

Nom

mina f. ‎(plural minas)

1. (numismàtica) mina

Nom

mina f. ‎(plural minas)

1. (Argentina, Bolívia, Uruguai) dona

Sinònims

• mujer, chica

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·na (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre mina

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmɪ.na/
• Etimologia: Del grec antic μνᾶ ‎(mnâ).

Nom

mina f. ‎(genitiu minae)

1. mina (moneda)

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	mina	minae
Vocatiu	mina	minae
Acusatiu	minam	minās
Genitiu	minae	minārum
Datiu	minae	minīs
Ablatiu	minā	minīs