dracma

Català

• Pronúncia: oriental /ˈdɾaɡ.mə/, occidental /ˈdɾaɡ.ma/
• Etimologia: Del llatí drachma, segle XV.
• Anagrama: cardam

Nom

drac·ma f. ‎(plural dracmes)

1. Octava part d'una unça que conté dos argenços, o setanta-dos grans.
2. Certa moneda de plata que corregué entre els grecs, i també entre els romans, i que valia quasi el mateix que un denari.
3. Unitat monetària de Grècia anterior a l’euro.

Variants

• (arcaismes) dragma

Traduccions

Octava part d'una unça

• Castellà: dracma ^(es)
• Francès: drachme ^(fr)

• Italià: dramma ^(it)
• Llatí: drachma ^(la)

Moneda de plata

• Alemany: Drakme ^(de)
• Castellà: dracma ^(es)
• Francès: drachme ^(fr)

• Italià: dramma ^(it)
• Llatí: drachma ^(la)
• Romanès: drahma ^(ro)

Vegeu també

• Dracma a la Viquipèdia
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: /ˈdɾak.ma/

Americà: alt /ˈd͡zak.ma/, baix /ˈdɾak.ma/

Nom

drac·ma f. ‎(plural dracmas)

1. dracma (mesura)

Nom

drac·ma m. f. ‎(plural dracmas)

1. dracma (moneda)

Notes

• El gènere és ambigu, etimològicament femení.

Portuguès

Nom

dracma f.

1. dracma (moneda)