tinta

Potser volíeu: tintà

Català

• Pronúncia: oriental /ˈtin.tə/, occidental /ˈtin.ta/
• Etimologia: De tint, segle XIV.

Nom

tin·ta f. ‎(plural tintes)

1. Líquid de color normalment fosc que serveix per escriure, dibuixar o imprimir.

Verb

tin·ta

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tintar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tintar

Traduccions

Traduccions: tinta

• Afrikaans: ink ^(af)
• Albanès: bojë ^(sq)
• Alemany: Tinte ^(de) f.
• Anglès: ink ^(en)
• Arameu: דיותא‎ ^(arc) f.
• Belarús: чарні́ла ^(be) n. ‎(txarnila), туш ^(be) f. ‎(tuix)
• Castellà: tinta ^(es) f.
• Eslovac: atrament ^(sk) m.
• Esperanto: inko ^(eo)

• Francès: encre ^(fr) f.
• Italià: inchiostro ^(it) m.
• Occità: tinta ^(oc) f.
• Polonès: atrament ^(pl) m., tusz ^(pl) m.
• Portuguès: tinta ^(pt) f.
• Rus: черни́ла ^(ru) f. ‎(txernila)
• Sard: tinta ^(sc) f.
• Xinès: 墨水 ^(zh)

Castellà

• Pronúncia: /ˈtin.ta/

Adjectiu

tin·ta f. ‎(plural tintas)

1. forma femenina de tinto

Nom

tin·ta f. ‎(plural tintas)

1. tinta