tinte

Potser volíeu: tinté

Català

Verb

tinte

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tintar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb tintar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb tintar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb tintar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tin·te (2)
• Anagrama: titen

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈtin.te/, meridional \ˈtiŋ.te\

Americà: alt /ˈtin.t(e)/, baix \ˈtiŋ.te\, austral /ˈtin.te/

• Rimes: -inte
• Etimologia: De tintar.

Nom

tinte m. ‎(plural tintes)

1. tint

Verb

tinte

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb tintar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb tintar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb tintar

Miscel·lània

• Síl·labes: tin·te (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre tinte