Vés al contingut

mino

De Viccionari
Potser volíeu: minó

Català[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈmi.nu/, occidental /ˈmi.no/
  • Rimes: -ino

Verb[modifica]

mino

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de minar
    [Jo] mino, mine, min o mini.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb minar
    [Que jo] mino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] mini o mine.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb minar
    [Que ell/ella/vostè] mino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] mini o mine.

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: mi·no (2)
  • Anagrama: nomi

Castellà[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈmi.no/
  • Rimes: -ino

Verb[modifica]

mino

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb minar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: mi·no (2)