poder

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /puˈðɛ/
Occidental: nord-occ. /poˈðe/, val. /poˈðeɾ/
  • Rimes: -e(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí vulgar *pŏtēre, a partir del llatí clàssic posse.

Verb[modifica]

po·der aux., trans.

  1. Tenir la facultat o potència per fer alguna cosa, ser capaç de fer-la.
  2. Tenir domini, autoritat.
  3. Tenir força i activitat per a obrar, resistir o sofrir.
  4. Excitar a algú a que faci o deixi de fer alguna cosa.
  5. Ser possible o contingent que succeeixi alguna cosa.

Conjugació[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

po·der m. ‎(plural poders)

  1. Capacitat per fer alguna cosa.
  2. Domini o influència sobre algú o alguna cosa.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Adverbi[modifica]

po·der

  1. (col·loquial) potser

Referències[modifica]


Llengua de signes catalana
[modifica]

no poder


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

po·der trans., intr. ‎(present puedo, passat pude, futur podré)

  1. poder

Nom[modifica]

po·der m. ‎(plural poderes)

  1. poder