imperi

Potser volíeu: Imperi, imperí

Català

• Pronúncia: /imˈpɛ.ɾi/
• Rimes: -ɛɾi
• Etimologia: Del llatí imperium.

Nom

im·pe·ri m. ‎(plural imperis)

1. Acció d'imperar o manar amb autoritat.
2. Estats subjectes a l'emperador.
3. Dignitat de l'emperador.
4. Espai de temps que dura el govern d'un emperador.

Notes d'ús

• S'escriu amb majúscula quan forma part del nom d'un país.

1. Ex.:L' Imperi Romà va ser envaït per tribus bàrbares al segle IV.

   Ex.:L'any 502 l' Imperi Bizantí i l' Imperi Persa van entrar en guerra.

• Com que totes les accepcions giren al voltant d'un mateix significat, a diferència de la paraula estat, no es fa servir la majúscula amb sentit diacrític.

1. Ex.: Anastasi va introduir reformes que van incrementar el tresor de l' imperi.

Sinònims

• mandat, poder.

Traduccions

Acció d'imperar

• Anglès: empire ^(en)
• Castellà: imperio ^(es)
• Francès: empire ^(fr), commandement ^(fr)

• Italià: impero ^(it), imperio ^(it)
• Llatí: imperium ^(la)

Estats subjectes a l'emperador

• Anglès: empire ^(en)
• Castellà: imperio ^(es)
• Francès: empire ^(fr)

• Italià: imperio ^(it)
• Llatí: imperium ^(la)

Dignitat de l'emperador

• Anglès: empire ^(en)
• Castellà: imperio ^(es)
• Francès: empire ^(fr)

• Italià: imperio ^(it)
• Llatí: imperium ^(la)

Espai de temps que dura el govern d'un emperador

• Anglès: empire ^(en)
• Castellà: imperio ^(es)
• Francès: empire ^(fr)

• Italià: imperio ^(it)
• Llatí: imperium ^(la)

Compostos i expressions

1. mer imperi: potestat que té el sobirà, i per la seva disposició certs magistrats, per imposar penes als delinqüents amb coneixement de causa
2. mixt imperi: facultat que tenen els jutges per decidir les causes civils, i portar a efecte les seves sentències

Traduccions

mer imperi

• Castellà: mero imperio ^(es)
• Francès: pouvoir ^(fr) absolut

• Italià: mero impero ^(it)
• Llatí: merum imperium ^(la)

mixt imperi

• Castellà: mixto imperio ^(es)
• Francès: pouvoir ^(fr) de juger

• Italià: misto impero ^(it)
• Llatí: mixtum imperium ^(la)

Verb

im·pe·ri

1. (septentrional) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de imperar
2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb imperar
3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb imperar
4. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb imperar

Vegeu també

• Imperi a la Viquipèdia
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: imperi
• Institut d'Estudis Catalans, "L'ús de les majúscules i les minúscules", (Versió 4, 24.7.2003),[1]