estat

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /əsˈtat/, balear /əsˈtat/
alguerès /asˈtat/
Occidental:  /esˈtat/
Informal:  occidental /asˈtat/
  • Rimes: -at
  • Etimologia: Del llatí status, segle XIV. Doblet del cultisme estatus.

Nom[modifica]

estat m. ‎(plural estats)

  1. Manera com apareix quelcom davant dels altres.
    El palau estava en un estat de decadència.
    L'aigua molt freda es presenta en estat sòlid.
  2. Forma d’organització política caracteritzada per l’existència d’un territori delimitat, una població definida i una autoritat que s’atribueix un poder indiscutible.

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Notes d'ús[modifica]

  • En la segona accepció, s'escriu en minúscula quan no ens referim a cap estat en concret, però es pot escriure en majúscula si s'entén que ens referim a un estat en concret.
    Els estats federals tenen un tracte d'igualtat entre ells.
    L'emperador bizantí Anastasi va introduir reformes que van incrementar el tresor de l'Estat.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

estat

  1. participi masculí singular del verb ésser/ser
  2. participi masculí singular del verb estar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

estat

  1. participi masculí singular de esser