Vés al contingut

estat

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: central /əsˈtat/, balear /əsˈtat/
alguerès /asˈtat/
Occidental: /esˈtat/
Informal: occidental /asˈtat/
  • Rimes: -at
  • Etimologia: Nom: del llatí status, segle XIV, del protoitàlic *status, del protoindoeuropeu *stéh₂tus, de l’arrel *steh₂- («estar»). Doblet del cultisme estatus.
  • Etimologia: Verb: del llatí status, del protoitàlic *statos, participi de *staēō, del protoindoeuropeu *sth₂éh₁yeti, de l’arrel *steh₂- («estar»). Equivalent al participi analògic de estar, es va adoptar també pel verb ésser que en llatí no tenia participi perfet.

estat m. (plural estats)

  1. Manera com apareix quelcom davant dels altres.
    El palau estava en un estat de decadència.
    L'aigua molt freda es presenta en estat sòlid.
  2. Forma d’organització política caracteritzada per l’existència d’un territori delimitat, una població definida i una autoritat que s’atribueix un poder indiscutible.

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Notes

[modifica]
  • Com a organització política, s'escriu en minúscula quan no es refereix a cap estat en concret, però es pot escriure en majúscula si s'entén que es refereix a un estat en concret.[1]
    Els estats federals tenen un tracte d'igualtat entre ells.
    L'emperador bizantí Anastasi va introduir reformes que van incrementar el tresor de l'Estat.

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

estat

  1. Participi masculí singular del verb estar.
  2. Participi masculí singular del verb ésser/ser.

Sinònims

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

estat

  1. participi masculí singular de esser