estat

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /əsˈtat/, alguerès /asˈtat/
Occidental: /esˈtat/
Informal: /asˈtat/ (occidental)

Nom[modifica]

es·tat m. ‎(plural estats)

  1. Manera com apareix quelcom davant dels altres.
    El palau estava en un estat de decadència.
    L'aigua molt freda es presenta en estat sòlid.
  2. Forma d’organització política caracteritzada per l’existència d’un territori delimitat, una població definida i una autoritat que s’atribueix un poder indiscutible.

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Notes d'ús[modifica]

  • En la segona accepció, s'escriu en minúscula quan no ens referim a cap estat en concret però es pot escriure en majúscula si s'entén que ens referim a un estat en concret.
    Els estats federals tenen un tracte d'igualtat entre ells.
    L'emperador bizantí Anastasi va introduir reformes que van incrementar el tresor de l'Estat.

Verb[modifica]

es·tat

  1. participi masculí singular del verb ésser/ser
  2. participi masculí singular del verb estar

Vegeu també[modifica]

  • Estat a la Wikipedia-logo-v2.svg Viquipèdia
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
  • Silvia Senz: Estat/estat: la majúscula importància d’una majúscula, ara.cat, 2013, [1]


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

estat

  1. participi masculí singular de esser