estat
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
- Oriental: /əsˈtat/, alguerès /asˈtat/
- Occidental: /esˈtat/
- Informal: occidental /asˈtat/
- Rimes: -at
|
(fitxer) |
Nom[modifica]
estat m. (plural estats)
- Manera com apareix quelcom davant dels altres.
- El palau estava en un estat de decadència.
- L'aigua molt freda es presenta en estat sòlid.
- Forma d’organització política caracteritzada per l’existència d’un territori delimitat, una població definida i una autoritat que s’atribueix un poder indiscutible.
Sinònims[modifica]
Derivats[modifica]
- estadista [2]
Notes d'ús[modifica]
- En la segona accepció, s'escriu en minúscula quan no ens referim a cap estat en concret però es pot escriure en majúscula si s'entén que ens referim a un estat en concret.
- Els estats federals tenen un tracte d'igualtat entre ells.
- L'emperador bizantí Anastasi va introduir reformes que van incrementar el tresor de l'Estat.
Traduccions[modifica]
Forma, aspecte
|
|
País
|
|
Verb[modifica]
estat
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
- Silvia Senz: Estat/estat: la majúscula importància d’una majúscula, ara.cat, 2013, [1]
Català antic[modifica]
Verb[modifica]
estat
- participi masculí singular de esser