status

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsta.tʊs/
• Etimologia: Del verb stō.

Nom

status m. ‎(genitiu statī)

1. posició fixada, lloc establert

   «In gestu status (oratoris erit) erectus et celsus, rarus incessus» (Ciceró, De Oratore XVIII, 59)

   En el posat de l'orador, eixerit i orgullós, hi ha una estranya intenció

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	status	statī
Vocatiu	state	statī
Acusatiu	statum	statōs
Genitiu	statī	statōrum
Datiu	statō	statīs
Ablatiu	statō	statīs