sto

Italià

Verb

sto

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de stare

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /stoː/
• Etimologia: De l'arrel indoeuropea steh

Verb

stō ‎(present^?), stāre ‎(infinitiu), stetī ‎(perfet), stātum ‎(supí)

1. ésser, estar, jo estic present.
2. romandre, aturar-se, jo em quedo.
3. dreçar-se, estar dempeus, jo m'estic dret.

Derivats

    Termes derivats

antestō antistō astō circumstō cōnstō

distō exstō īnstō interstō obstō

perstō praestō restō superstō stabulum

Descendents

    En altres llengües

Anglès: stay Aragonès: estar Asturià: tar Català: estar Castellà: estar Cors: stà Dàlmata: stur Esperanto: stari, esti Francès: être, ester Friülès: stâ

Gallec: estar Italià: stare Napolità: stà Occità: estar Francès antic: estre, ester Portuguès: estar Romanès: stå Sard: iltare, istare, istai, stai Sicilià: stari Venecià: star

Relacionats

• sistō
• statuō

Vegeu també

• Eustaquio Echauri: "Diccionario latino VOX", ed.Bibliograf, Barcelona, 1979