sto

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

sto

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de stare


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /stoː/
  • Etimologia: De l'arrel indoeuropea steh

Verb[modifica]

stō ‎(present?), stāre ‎(infinitiu), stetī ‎(perfet), stātum ‎(supí)

  1. ésser, estar, jo estic present.
  2. romandre, aturar-se, jo em quedo.
  3. dreçar-se, estar dempeus, jo m'estic dret.

Derivats[modifica]

Descendents[modifica]

Relacionats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Eustaquio Echauri: "Diccionario latino VOX", ed.Bibliograf, Barcelona, 1979