sto

Italià

Verb

sto

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de stare

Llatí

• Pronúncia: /sˈtoː/.
• Etimologia: De l'arrel indoeuropea steh

Verb

stō ‎(present^?), stāre ‎(infinitiu), stetī ‎(perfet), stātum ‎(supí)

1. Jo estic present.
2. Jo em quedo.
3. Jo m'estic dret.

Derivats

    Termes derivats

antestō antistō astō circumstō cōnstō

distō exstō īnstō interstō obstō

perstō praestō restō superstō stabulum

Descendents

    En altres llengües

Anglès: stay Aragonès: estar Asturià: tar Català: estar Castellà: estar Cors: stà Dàlmata: stur Esperanto: stari, esti Francès: être, ester Friülès: stâ

Gallec: estar Italià: stare Napolità: stà Occità: estar Francès antic: estre, ester Portuguès: estar Romanès: stå Sard: iltare, istare, istai, stai Sicilià: stari Venecià: star

Relacionats

• sistō
• statuō

Vegeu també

• Eustaquio Echauri: "Diccionario latino VOX", ed.Bibliograf, Barcelona, 1979