sto

Italià

Verb

sto

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de stare

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /stoː/
• Etimologia: De l'arrel indoeuropea steh.

Verb

stō ‎(present^?), stāre ‎(infinitiu), stetī ‎(perfet), stātum ‎(supí)

1. ésser, estar, jo estic present.
2. romandre, aturar-se, jo em quedo.
3. dreçar-se, estar dempeus, jo m'estic dret.

Derivats

• antestō
• antistō
• astō
• circumstō
• cōnstō
• distō
• exstō
• īnstō
• interstō
• obstō
• perstō
• praestō
• restō
• superstō
• stabulum

Relacionats

• sistō
• statuō

Descendents

• Anglès: stay
• Aragonès: estar
• Asturià: tar
• Català: estar
• Castellà: estar
• Cors: stà
• Dàlmata: stur
• Esperanto: stari, esti
• Francès: être, ester
• Friülès: stâ
• Gallec: estar
• Italià: stare
• Napolità: stà
• Occità: estar
• Francès antic: estre, ester
• Portuguès: estar
• Romanès: stå
• Sard: iltare, istare, istai, stai
• Sicilià: stari
• Venecià: star

Polonès

<  99	100		> 200
Cardinal: Ordinal:		sto setny

• Pronúncia: /stɔ/

Numeral

sto

1. (cardinal) cent

Miscel·lània

• Síl·labes: 1