statuo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈsta.tʊ.oː/
  • Etimologia: De status, participi de stō ‎(«estar dret») i de sistō ‎(«fer que estigui dret»), d'on evolucionà cap al significat de «posar dret, fixar».

Verb[modifica]

statuō ‎(1a present?), statuis ‎(2a present), statuere ‎(infinitiu), statuī ‎(perfet), statūtum ‎(supí)

  1. fixar, estacionar
  2. plantar, clavar
    Ex.: Signum statuere. — (traducció:«Plantar la insígnia.)»)
  3. establir, muntar
    Ex.: Tabernaculum statuere — (traducció:«Muntar la tenda.»)
  4. creure, tenir una idea fixa
    Ex.: Statuit sibi non expectandum esse. — (traducció:«es creu que no hauria d'esperar.»)
  5. establir, decretar
    Ex.: In Sabinam exsilium statuitur. — (traducció:«S'ha establert l'exili a Sabina.»)

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]