resto

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

res·to

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de restar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb restar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb restar


Castellà
[modifica]

Nom[modifica]

res·to m. ‎(plural restos)

  1. resta
  2. (esports de pilota) restada
  3. (pilota valenciana) saguer

Verb[modifica]

res·to

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb restar


Italià
[modifica]

Nom[modifica]

rè·sto m. ‎(plural resti)

  1. resta


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

rēstō ‎(1a present?), restās ‎(2a present), rēstāre ‎(infinitiu), rēstitī ‎(perfet), rēstātum ‎(supí)

  1. aturar
  2. romandre, restar