govern

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ɡuˈβɛrn/, balear /ɡoˈvɛɾn/, /ɡuˈvɛrn/

Occidental: nord-occidental /ɡoˈβɛrn/, valencià /ɡoˈvɛɾn/, /ɡuˈβɛɾn/

• Rimes: -ɛɾn
• Etimologia: Del llatí gubernus ‎(«timó»), segle XIII.

Nom

go·vern m. ‎(plural governs)

1. Òrgan que té el poder d'un territori.

Sinònims

• administració, autoritat, règim

Traduccions

Òrgan que té el poder d'un territori

• Anglès: government ^(en)
• Asturià: gobiernu ^(ast) m.
• Castellà: gobierno ^(es) m.
• Francès: gouvernement ^(fr) m.
• Friülà: guviêr ^(fur) m.
• Gallec: goberno ^(gl) m.
• Hongarès: kormány ^(hu)
• Italià: governo ^(it) m.
• Llatí: gubernatio ^(la) f.

• Maltès: gvern ^(mt)
• Marathi: राज्य ^(mr)
• Occità: govèrn ^(oc) m.
• Portuguès: governo ^(pt) m.
• Romanès: guvern ^(ro) m.
• Sànscrit: राज्य ^(sa)
• Sicilià: cuvernu ^(scn) m.
• Txec: vláda ^(cs) f.

Verb

go·vern

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de governar

   Forma amb desinència zero: [jo] governo, governe, govern o governi.

2. (antic) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb governar

   [Que jo] govern, governi o governe.

3. (antic) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb governar

   [Que ell/ella/vostè] govern, governi o governe.

Vegeu també

• Govern a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Català medieval

• Etimologia: Del llatí gubernus ‎(«timó»).

Nom

govern m. ‎(plural governs)

1. timó
2. govern (acció de governar una embarcació, conduir un vehicle)
3. govern (acció de governar una societat)
4. Ordre administrativa, regla de conducta.

Variants

• gobern

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo