pogueren

Català

Verb

pogueren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de poder.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb poder.

Miscel·lània

• Síl·labes: po·gue·ren (3)
• Anagrama: pongueré

Català antic

Verb

pogueren

1. tercera persona plural (éls, eyls, ells) del passat de poder
2. tercera persona plural (éls, eyls, ells) de l'imperfet de subjuntiu de poder

Variants

• [1] pogren, pusqueren
• [2] poguessen, pogren, pusquessen, pusqueren