pogué

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /puˈɣe/
	balear /poˈɣe/, /puˈɣe/
Occidental:	/poˈɣe/

• Rimes: -e
• Etimologia: Del català antic poc amb la desinència regular de passat, del llatí potuit, del verb tardà potēre mantingut del clàssic posse.

Verb

pogué

1. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de poder.

Miscel·lània

• Síl·labes: po·gué (2)

Català antic

Verb

pogué

1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del passat de poder

Variants

• poc, pusqué