can

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkan/
• Rimes: -an
• Homòfons: cant, khan

Contracció

can

1. Contracció entre el nom casa i l'article personal en que s'utilitza tan per referir-se a un habitatge com a una família. Sempre s'escriu davant de nom o de sobrenom.

   Aquell casalot és can Ramon.

Sinònims

• ca n' (forma apostrofada)
• cal
• cas (amb article salat)

Notes d'ús

• Quan la contracció es troba davant d'una paraula que compleix els requisits per apostrofar l'article en, cal trencar la contracció i aplicar l'apostrofació de l'article, p. ex. Ca n'Andreu.
• No existeix contracció pel femení (Ca na Maria), però la paraula casa sí que s'abreuja a ca.
• No existeix forma en plural.

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Català antic

Adverbi

can

1. quan

Nom

can

1. forma alternativa de ca

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo

Anglès

• Pronúncia: (amb l'estrès) /kæn/, /kɛn/, (sense lˈestrès) /kən/, /kn̩, kɪn

Àudio: EUA, amb l'estrès

(fitxer)

Verb

can ‎(3a persona singular present can, gerundi -, passat could, participi couth [obsolet, només ús adjectival])

1. poder
2. tenir permís
3. En preguntes retòriques, serveix com ordre.

   Can you give me a pencil?

   Pots portar-me un llapis? (Porta'm un llapis)

Sinònims

• may
• be able to

Antònims

• cannot, can't

Notes

• Formes de be able to reemplacen les formes absents de can.

Verb

can ‎(3a persona singular present cans, gerundi canning, passat i participi canned)

1. enllaunar
2. descartar (una idea, un projecte, etc.)
3. (EUA, eufemisme) acomiadar

Nom

can ‎(plural cans)

1. llauna

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈkan/, meridional \ˈkaŋ\

Americà: alt /ˈkan/, baix \ˈkaŋ\, austral /ˈkan/

• Rimes: -an

Nom

can m. ‎(plural canes)

1. ca, gos
2. (escultura) permòdol

Sinònims

• perro
• canecillo

Vegeu també

• can. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 juliol 2014].