casa

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: CASA, Casa, casà, casă


Català[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈka.zə/, occidental /ˈka.za/
  • Rimes: -aza
  • Àudio: oriental
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí casa ‎(«cabana»), possiblement bé del protoindoeuropeu *kat- ‎(«enllaçar junt; cadena, xarxa») (comparar amb catēna ‎(«cadena»)) o bé del protoindoeuropeu *ket- ‎(«cabanya, refugi») (comparar amb l'anglès antic heaþor ‎(«confinament, tancament, presó») o amb el mazanderani کَت ‎(kat, «mur»)), possiblement a través d'un manlleu d'una altra llengua indoeuropeau i no pas per herència, a causa de la presència de la -s- medial.[1]

Nom[modifica]

casa f. ‎(plural cases)

  1. Edifici destinat a l'habitatge de persones, llar.
  2. Edifici destinat a un ús especial, tant si és públic com privat.
  3. Seu, nucli d'una activitat o entitat.
  4. Conjunt de persones amb relacions familiars que viuen junts.
    De casa bona.
  5. Construcció destinada a servir de refugi.
  6. Empresa o marca que la representa.
    Aquest bolígraf és de la casa BZ.
  7. Recer per a animals.
  8. Closca de mol·luscos, tortugues, etc.
  9. casella
  10. Casa o casella d'una carta astral.
  11. (balear) Cambra d'un edifici o casament
  12. (pilota valenciana) Obertura d'un frontó de dalt que comunica els vestidors amb la pista de joc, utilitzada de vegades per a amagar-hi la pilota.

Compostos i expressions[modifica]

  • Compostos:
    • Casa cuina: Habitatge elemental d'una sola planta o d'un sol pis.
    • Casa barata: casa per a obrers.
    • Casa bressol: Institució que atén als infants mentre els seus pares treballen.
    • Casa comuna, consistorial o de la vila: Seu de l'Administració municipal.
    • Casa d'infants orfes: Casa o hospici per a orfes.
    • Casa de barrets: desgavell (també casa de putes, registre vulgar).
    • Casa de barrets, de mala nota, de tolerància, de putes o de cites: prostíbul.
    • Casa de colònies: Casa que ofereix allotjament i manutenció a grups, que normalment són de nens i joves i que disposa d’instal·lacions per activitats educatives i lúdiques.
    • Casa de beneficència, misericòrdia o caritat: Edifici per a pobres.
    • Casa de bojos: Edifici on són tancats els dements.
    • Casa de correcció: Reformatori.
    • Casa de cultura: Institució cultural en l'àmbit municipal.
    • Casa de Déu: església.
    • Casa de joc: Establiment autoritzat per a la pràctica de jocs de l'atzar.
    • Casa de la Vall: Casa del Consell de les Valls d'Andorra, bàsicament s'hi celebren reunions.
    • Casa de maternitat: Hospital on les dones immediatament abans i després d'infantar troben acolliment i assistència.
    • Casa de veïns o casa de pisos: Edifici on viuen diferents famílies en pisos o apartaments.
    • Casa de salut: casa on són admesos, pagant, malalts i especialment bojos.
    • Casa de socors: Assistència mèdica per a accidentats.
    • Casa apiari: Instal·lació per allotjar-hi els ruscos per tal de protegir-los del fred, els furts, la destrucció...
    • Casa de pagès o de camp: Casa que està situada a fora del poblat.
    • Casa gran, casa de la ciutat, casa de la vila, casa del comú o casa del poble: ajuntament.
    • Casa pairal: habitatge associat a una família perquè ha pertangut a pares o altres ascendents.
    • A casa de: A la casa d'algú.
  • Expressions:
    • Caure a algú la casa a sobre: Passar a viure amb tristesa, soledat...
    • D'estar per casa: fet amb negligència, sense valor.
    • Ser com a casa: estar còmode.
    • Llençar la casa per la finestra: ser generós, gastar molt.
    • Com una casa: per mostrar la importància o la grandària.
    • Tenir la casa oberta: ser hospitalari.
    • Ésser com de casa: Ser una persona que es considera d'una altra família.
    • Ésser molt de casa: Que li agrada molt estar amb la família.
    • Fer casa a part: Separar-se dels que vivien plegats.

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Edifici destinat a l'habitatge

Verb[modifica]

casa

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de casar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb casar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ca·sa (2)
  • Anagrama: saca

Vegeu també[modifica]


Castellà[modifica]

Peninsular: /ˈka.sa/
Americà: alt /ˈka.s(a)/, baix /ˈka.sa/
  • Etimologia: Del llatí casa.

Nom[modifica]

casa f. ‎(plural casas)

  1. casa

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ca·sa (2)


Gallec[modifica]

Nom[modifica]

casa f. ‎(plural casas)

  1. casa


Llatí[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈka.sa/

Nom[modifica]

casa f. ‎(genitiu casae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu casa casae
Vocatiu casa casae
Acusatiu casam casās
Genitiu casae casārum
Datiu casae casīs
Ablatiu casā casīs
  1. cabana, barraca, granja
  2. en general, casa petita o rural

Relacionats[modifica]

Derivats[modifica]


Occità[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈka.zo̞/

Nom[modifica]

casa f. ‎(plural casas o cases [aranès])

  1. (gascó) casa

Sinònims[modifica]


Romanès[modifica]

  • Etimologia: Amb article sufixat -a.

Nom[modifica]

casa f.

  1. nominatiu i acusatiu definit singular de casă
  1. ↑ De Vaan, Michiel. Etymological Dictionary of Latin and the other Italic Languages (en anglès). Leiden, Boston, EUA: Brill, 2008 (Leiden Indo-European Etymological Dictionary Series). ISBN 9789004167971.
Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=casa&oldid=1885965»