casa
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
|
(fitxer) |
- Etimologia: Del llatí casa («cabana»), possiblement bé del protoindoeuropeu *kat- («enllaçar junt; cadena, xarxa») (comparar amb catēna («cadena»)) o bé del protoindoeuropeu *ket- («cabanya, refugi») (comparar amb l'anglès antic heaþor («confinament, tancament, presó») o amb el mazanderani کَت (kat, «mur»)), possiblement a través d'un manlleu d'una altra llengua indoeuropeau i no pas per herència, a causa de la presència de la -s- medial.[1]
Nom[modifica]
casa f. (plural cases)
- Edifici destinat a l'habitatge de persones, llar.
- Edifici destinat a un ús especial, tant si és públic com privat.
- Seu, nucli d'una activitat o entitat.
- Conjunt de persones amb relacions familiars que viuen junts.
- De casa bona.
- Construcció destinada a servir de refugi.
- Empresa o marca que la representa.
- Aquest bolígraf és de la casa BZ.
- Recer per a animals.
- Closca de mol·luscos, tortugues, etc.
- casella
- Casa o casella d'una carta astral.
- (balear) Cambra d'un edifici o casament
- (pilota valenciana) Obertura d'un frontó de dalt que comunica els vestidors amb la pista de joc, utilitzada de vegades per a amagar-hi la pilota.
Compostos i expressions[modifica]
- Compostos:
- Casa cuina: Habitatge elemental d'una sola planta o d'un sol pis.
- Casa barata: casa per a obrers.
- Casa bressol: Institució que atén als infants mentre els seus pares treballen.
- Casa comuna, consistorial o de la vila: Seu de l'Administració municipal.
- Casa d'infants orfes: Casa o hospici per a orfes.
- Casa de barrets: desgavell (també casa de putes, registre vulgar).
- Casa de barrets, de mala nota, de tolerància, de putes o de cites: prostíbul.
- Casa de colònies: Casa que ofereix allotjament i manutenció a grups, que normalment són de nens i joves i que disposa d’instal·lacions per activitats educatives i lúdiques.
- Casa de beneficència, misericòrdia o caritat: Edifici per a pobres.
- Casa de bojos: Edifici on són tancats els dements.
- Casa de correcció: Reformatori.
- Casa de cultura: Institució cultural en l'àmbit municipal.
- Casa de Déu: església.
- Casa de joc: Establiment autoritzat per a la pràctica de jocs de l'atzar.
- Casa de la Vall: Casa del Consell de les Valls d'Andorra, bàsicament s'hi celebren reunions.
- Casa de maternitat: Hospital on les dones immediatament abans i després d'infantar troben acolliment i assistència.
- Casa de veïns o casa de pisos: Edifici on viuen diferents famílies en pisos o apartaments.
- Casa de salut: casa on són admesos, pagant, malalts i especialment bojos.
- Casa de socors: Assistència mèdica per a accidentats.
- Casa apiari: Instal·lació per allotjar-hi els ruscos per tal de protegir-los del fred, els furts, la destrucció...
- Casa de pagès o de camp: Casa que està situada a fora del poblat.
- Casa gran, casa de la ciutat, casa de la vila, casa del comú o casa del poble: ajuntament.
- Casa pairal: habitatge associat a una família perquè ha pertangut a pares o altres ascendents.
- A casa de: A la casa d'algú.
- Expressions:
- Caure a algú la casa a sobre: Passar a viure amb tristesa, soledat...
- D'estar per casa: fet amb negligència, sense valor.
- Ser com a casa: estar còmode.
- Llençar la casa per la finestra: ser generós, gastar molt.
- Com una casa: per mostrar la importància o la grandària.
- Tenir la casa oberta: ser hospitalari.
- Ésser com de casa: Ser una persona que es considera d'una altra família.
- Ésser molt de casa: Que li agrada molt estar amb la família.
- Fer casa a part: Separar-se dels que vivien plegats.
Derivats[modifica]
Sinònims[modifica]
- cas (en parlar salat)
- edifici, immoble, casal, habitacle, habitatge, pis
- domicili, residència, mansió
- torre, xalet, vil·la
- mas
- firma
- llar
- casella
Traduccions[modifica]
Edifici destinat a l'habitatge
|
|
Verb[modifica]
casa
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de casar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb casar
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: ca·sa (2)
- Anagrama: saca
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia - Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- casa. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.
- Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: casa
Viquipèdia
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i):
- Peninsular: /ˈka.sa/
- Americà: alt /ˈka.s(a)/, baix /ˈka.sa/
- Etimologia: Del llatí casa.
Nom[modifica]
casa f. (plural casas)
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: ca·sa (2)
Gallec[modifica]
Nom[modifica]
casa f. (plural casas)
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈka.sa/
Nom[modifica]
casa f. (genitiu casae)
| 1a declinació -a, -ae | ||
| Cas | Singular | Plural |
| Nominatiu | casa | casae |
| Vocatiu | casa | casae |
| Acusatiu | casam | casās |
| Genitiu | casae | casārum |
| Datiu | casae | casīs |
| Ablatiu | casā | casīs |
Relacionats[modifica]
Derivats[modifica]
Occità[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈka.zo̞/
Nom[modifica]
casa f. (plural casas o cases [aranès])
- (gascó) casa
Sinònims[modifica]
- ostal (llenguadocià)
Romanès[modifica]
- Etimologia: Amb article sufixat -a.
Nom[modifica]
casa f.
- nominatiu i acusatiu definit singular de casă
- ↑ De Vaan, Michiel. Etymological Dictionary of Latin and the other Italic Languages (en anglès). Leiden, Boston, EUA: Brill, 2008 (Leiden Indo-European Etymological Dictionary Series). ISBN 9789004167971.
Categories:
- Derivats del llatí al català
- Derivats del protoindoeuropeu al català
- Substantius femenins en català
- Balear
- Pilota valenciana en català
- Verbs en tercera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en segona persona del singular de l'imperatiu en català
- Derivats del llatí al castellà
- Substantius femenins en castellà
- Substantius en gallec
- Substantius en llatí
- Substantius en occità
- Gascó
- Formes de substantius en romanès