església

Català

• Pronúncia: oriental /əzˈɣɫe.zi.ə/, /əzˈɣɫɛ.zi.ə/, occidental /ezˈɣɫe.zi.a/
• Etimologia: Del grec έκκλησία ‎(ecclesia, «assemblea de ciutadans»), format pels termes εκ ‎(«des de fora») i καλέίν ‎(calein, «invitar, cridar»), és a dir, "cridar a una reunió".

Nom

es·glé·si·a f. ‎(plural esglésies)

1. Edifici destinat al culte religiós, sobretot del cristianisme.
2. Conjunt de tots els fidels cristians.
3. Branca del cristianisme (església anglicana...).
4. Conjunt del clergat i poble d'un país on el cristianisme té adeptes.
5. Estat eclesiàstic que comprèn a tots els ordenats.
6. Govern eclesiàstic general del Summe Pontífex, concilis i prelats.
7. Capítol de les catedrals o col·legiates.
8. Diòcesi, territori i llocs de la jurisdicció dels prelats, o conjunt dels seus súbdits.
9. Cada una de les comunitats cristianes que es defineixen com a església.
10. Immunitat de què s'acull a sagrat.
11. Institució administrativa i jeràrquica de govern de qualsevol congregació de fidels cristians.

Sinònims

• basílica, capella, catedral, esglesiola, santuari, seu, temple

Variants

• (dialectal) iglésia

Traduccions

Traduccions: església

• Alemany: Kirche ^(de) f.
• Anglès: church ^(en)
• Basc: eliza ^(eu)
• Castellà: iglesia ^(es) f.
• Cors: ghjesgia ^(co)
• Eslovac: kostol ^(sk) m.
• Esperanto: kirko ^(eo)
• Francès: église ^(fr) f.
• Friülà: gleise ^(fur)
• Gallec: igrexa ^(gl) f.

• Italià: chiesa ^(it) f.
• Llatí: ecclesia ^(la) f.
• Neerlandès: kerk ^(nl) f.
• Occità: gleisa ^(oc) f.
• Polonès: kościół ^(pl) m.
• Portuguès: igreja ^(pt) f.
• Retoromànic: baselgia ^(rm) f.
• Romanès: biserică ^(ro) f.
• Rus: церковь ^(ru) f. ‎(tserkov)
• Sard: cresia ^(sc)

Vegeu també

• Església a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: església