església

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /əzˈɡɫe.zi.ə/, (gironí) /əzˈɡɫɛ.zi.ə/
balear /əzˈɣɫə.zi.ə/, /əzˈɣɫɛ.zi.ə/
Occidental:  /ezˈɣɫe.zi.a/
Informal:  occidental /azˈɣɫe.zi.(aɛ)/, septentrional /əzˈɣɫɛ.zi/, mallorquí /əzˈɣɫə.zi/
  • Etimologia: Del català antic eglésia per analogia amb el prefix es-, de eglea per pressió culta del llatí eclesiàstic, del llatí medieval eclesia ‎(«reunió del poble»), del tardà ecclēsia, del grec antic ἐκκλησία ‎(ekklēsía, «assemblea de ciutadans»), segle XII.

Nom[modifica]

església f. ‎(plural esglésies)

  1. Edifici destinat al culte religiós, sobretot del cristianisme.
  2. Conjunt de tots els fidels cristians.
  3. Branca del cristianisme (església anglicana...)
  4. Conjunt del clergat i poble d'un país on el cristianisme té adeptes.
  5. Estat eclesiàstic que comprèn a tots els ordenats.
  6. Govern eclesiàstic general del Summe Pontífex, concilis i prelats.
  7. Capítol de les catedrals o col·legiates.
  8. Diòcesi, territori i llocs de la jurisdicció dels prelats, o conjunt dels seus súbdits.
  9. Immunitat de què s'acull a sagrat.
  10. Institució administrativa i jeràrquica de govern de qualsevol congregació de fidels cristians.

Variants[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

Nom[modifica]

església f. ‎(plural esglésias o esglésies)

  1. forma alternativa de esgleya
    «Déus nos ha feyta tanta de gràcia que ·ns ha donat regne dins en mar, ço que anch rey d' Espanya no poch acabar, e que hajam nós aquí hedificada església de Nostra Dona Sancta Maria e tantes d' altres que n' hi haurà.» (Jaume I, Llibre dels fets, 1343)

Vegeu també[modifica]