església

Català

Oriental:	central /əzˈɡɫe.zi.ə/^ⓘ, (gironí) /əzˈɡɫɛ.zi.ə/
	balear /əzˈɣɫə.zi.ə/, /əzˈɣɫɛ.zi.ə/
Occidental:	/ezˈɣɫe.zi.a/
Informal:	occidental /azˈɣɫe.zi.(aɛ)/, septentrional /əzˈɣɫɛ.zi/, mallorquí /əzˈɣɫə.zi/

Etimologia: Del català antic eglésia per analogia amb el prefix es-, de eglea per pressió culta del llatí eclesiàstic, del llatí medieval eclĕsia ‎(«reunió del poble»), del tardà ecclēsia, del grec antic ἐκκλησία ‎(ekklēsía, «assemblea de ciutadans»), segle XII.

església f. ‎(plural esglésies)

Edifici destinat al culte religiós, sobretot del cristianisme.
Conjunt de tots els fidels cristians.
Branca del cristianisme (església anglicana...)
Conjunt del clergat i poble d'un país on el cristianisme té adeptes.
Estat eclesiàstic que comprèn a tots els ordenats.
Govern eclesiàstic general del Summe Pontífex, concilis i prelats.
Capítol de les catedrals o col·legiates.
Diòcesi, territori i llocs de la jurisdicció dels prelats, o conjunt dels seus súbdits.
Immunitat de què s'acull a sagrat.
Institució administrativa i jeràrquica de govern de qualsevol congregació de fidels cristians.

Edifici de culte cristià

Conjunt de fidels cristians

església f. ‎(plural esglésias o esglésies)

forma alternativa de esgleya
«Déus nos ha feyta tanta de gràcia que ·ns ha donat regne dins en mar, ço que anch rey d' Espanya no poch acabar, e que hajam nós aquí hedificada església de Nostra Dona Sancta Maria e tantes d' altres que n' hi haurà.» (Jaume I, Llibre dels fets, 1343)