fidel

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /fiˈðɛɫ/
• Rimes: -ɛl
• Etimologia: Del llatí fĭdēlis, segle XII.

Adjectiu

fidel inv. ‎(plural fidels)

1. que té fidelitat, que manté les conviccions, promeses o lligams amb una altra persona o causa
2. que no té relacions fora de la parella
3. (figuradament) que respecta el contingut original d'alguna cosa (adaptació fidel del llibre)

Sinònims

• autèntic.
• constant, ferm.
• ferm.

Traduccions

que té fidelitat, que manté les conviccions, promeses o lligams

• Alemany: treu ^(de)
• Anglès: loyal ^(en), faithful ^(en)
• Belarús: ве́рны ^(be) ‎(verni)
• Búlgar: ве́рен ^(bg) ‎(veren)
• Castellà: fiel ^(es)
• Danès: trofast ^(da)
• Eslovac: verný ^(sk)
• Eslovè: zvest ^(sl)
• Esperanto: fidela ^(eo)
• Francès: fidèle ^(fr)
• Friülà: fidêl ^(fur)
• Gal·lès: fyddlon ^(cy)
• Grec: πιστός ^(el) ‎(pistós)
• Grec antic: πιστός ^(grc) ‎(pistós)
• Hebreu: נאמן‎ ^(he)
• Hongarès: hű ^(hu)
• Ídix: טרײַ‎ ^(yi)
• Italià: fedele ^(it)
• Japonès: 忠実な ^(ja)

• Kirguís: ишенимдүү ^(ky) ‎(ixenimduu)
• Letó: godprātīgs ^(lv)
• Llatí: fidelis ^(la)
• Macedoni: ве́рен ^(mk)
• Neerlandès: getrouw ^(nl)
• Noruec: trofast ^(no)
• Polonès: wierny ^(pl)
• Portuguès: fiel ^(pt)
• Rus: ве́рный ^(ru) ‎(verni)
• Sard: fidele ^(sc)
• Serbocroat: веран ^(sh), veran ^(sh)
• Sicilià: fideli ^(scn)
• Suec: trogen ^(sv)
• Turc: sadakatli ^(tr)
• Txec: věrný ^(cs)
• Ucraïnès: ві́рний ^(uk) ‎(virni)
• Vietnamita: chung thủy ^(vi)
• Xinès: 忠實 ^(zh) ‎(忠实, zhōngshí)

que respecta el contingut original

• Castellà: fiel ^(es)

• Italià: fedele ^(it)

Nom

fidel m. f. ‎(plural fidels)

1. (religió) creient iniciat

Traduccions

creient iniciat

• Alemany: Gläubiger ^(de) m.
• Basc: fededun ^(eu)

• Castellà: fiel ^(es)
• Italià: fedele ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: fi·del (2)
• Anagrama: delfí