Vés al contingut

delfí

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /dəɫˈfi/, occidental /deɫˈfi/
  • Rimes: -i
  • Etimologia:
[1] Del llatí vulgar *delphīnu, de delphīnus, del grec antic δελφίν ‎(delphín).
[2] Del francès dauphin, antic prenom usat com a títol hereditari.

delfí m. ‎(plural delfins)

  1. (valencià, mallorquí) forma alternativa de dofí

delfí m. ‎(plural delfins)

  1. Hereu del rei de França.
  2. Hereu del poder o dels béns d’un magnat.

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: del·fí (2)
  • Anagrama: fidel

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]

delfí m. ‎(plural delfins)

  1. delfí
  2. dofí

Variants

[modifica]

Vegeu també

[modifica]