barraca

Català

Pronúncia(i): oriental /bəˈra.kə/, occidental /baˈra.ka/
Rimes: -aka
Etimologia: De l’àrab vulgar valencià *barráqa, de l'àrab andalusí *bárrëqa per assimilació i desplaçament de l’accent,^[1] del romandalusí *párreka (cf. pàrrec i llatí parricus), d’origen incert, segle XIII.^[2] Potser d’origen amazic antic de l’arrel √ⴱⵔⴽ ‎(BRK), actualment ⴰⴱⵔⵔⴰⴽ ‎(abrrak, ‘tenda paravent’) o el diminutiu ⵜⴰⴱⵔⵔⴰⴽⵜ ‎(tabrrakt, ‘cabana’) (cf. antic taravaca ‎(‘baldaquí de llit’)). Alternativament del protogermànic *parrukaz ‎(‘estable emparrat’). Compareu amb els diminutius Barratxina i Marratxí.

Nom

barraca f. ‎(plural barraques)

Cabana rústica per a resguardar-s’hi transitòriament.
Habitació feta de terra amb coberta de canyissos en angle molt agut, pròpia de l’horta de València.
Habitatge fet amb materials residuals i edificació precària, propi dels suburbis.
(peixos) mòllera

Barraca de vinya amb pedra seca
Barraca valenciana
Barraques suburbials a Jakarta

Derivats

Descendents

Usat en sentit militar en les Cròniques  es va transmetre a les llengües europees, especialment a través del francès durant la Guerra dels Trenta Anys .^[3]

Castellà: barraca
Occità antic: barraca
- Francès mitjà: barraque
  - Anglès: barrack
  - Francès: baraque
    - Alemany: Baracke
      - Finès: parakki
    - Danès: barak
    - Italià: baracca
      - Romanès: baracă
    - Neerlandès: barak
      - Indonesi: barak
    - Polonès: barak
    - Rus: барак ‎(barak)
    - Suec: barack
- Occità: barraca

Portuguès: barraca (potser via castellà)
- Gujarati: બરાક ‎(barāk)
Sard: barraca
Sicilià: barracca

Traduccions

Cabana rústica

Anglès: hut ^(en), cabin ^(en)
Castellà: barraca ^(es)
Francès: cabane ^(fr), baraque ^(fr)
Italià: baracca ^(it) f.

Habitació de l’horta de València

Castellà: barraca ^(es)

Habitatge suburbial

Anglès: shack ^(en)
Castellà: chabola ^(es), barraca ^(es)
Francès: baraque ^(fr)
Italià: baracca ^(it)

Miscel·lània

Síl·labes: bar·ra·ca (3)

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot

↑ Coromines, Joan; et al. «DECat. X, 5a43-60». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. X: , p. 5. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.
↑ Coromines, Joan; et al. «DECat. I, 668b53-60». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. I: A-BL, p. 668. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1980.
↑ Coromines, Joan; et al. «DECat. I, 668a8-23». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. I: A-BL, p. 668. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1980.

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /baˈra.ka/

Americà: alt /baˈra.k(a)/, baix /baˈra.ka/

Rimes: -aka
Etimologia: Del català barraca.

Nom

barraca f. ‎(plural barracas)

barraca

Derivats

barracón

Miscel·lània

Síl·labes: ba·rra·ca (3)

[1] Coromines, Joan; et al. «DECat. X, 5a43-60». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. X: , p. 5. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.

[2] Coromines, Joan; et al. «DECat. I, 668b53-60». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. I: A-BL, p. 668. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1980.

[3] Coromines, Joan; et al. «DECat. I, 668a8-23». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. I: A-BL, p. 668. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1980.

[1]

[2]

[3]