barraca

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /bəˈra.kə/, occidental /baˈra.ka/
  • Rimes: -aka
  • Etimologia: Incerta, segle XIII. Probablement d’un àrab vulgar valencià d’origen amazic antic de l’arrel √ⴱⵔⴽ (BRK), actualment ⴰⴱⵔⵔⴰⴽ ‎(abrrak, «tenda paravent») o el diminutiu ⵜⴰⴱⵔⵔⴰⴽⵜ ‎(tabrrakt, «cabana»). Alternativament d’un preromà sobre la base *barra. Usat en sentit militar en les Cròniques es va transmetre a les llengües europees, especialment a través del francès durant la Guerra dels Trenta Anys.

Nom[modifica]

barraca f. ‎(plural barraques)

  1. Cabana rústica per a resguardar-s’hi transitòriament.
  2. Habitació feta de terra amb coberta de canyissos en angle molt agut, pròpia de l’horta de València.
  3. Habitatge fet amb materials residuals i edificació precària, propi dels suburbis.
  4. (peixos) mòllera

Descendents[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: bar·ra·ca (3)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: /baˈra.ka/
Americà: alt /baˈra.k(a)/, baix /baˈra.ka/

Nom[modifica]

barraca f. ‎(plural barracas)

  1. barraca

Derivats[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ba·rra·ca (3)